“El 2013 vull acabar entre els vint primers del circuit”

I tant! A principi d'any, l'objectiu era quedar entre els vuitanta millors per assegurar la targeta per l'any vinent i, amb el lloc 53, compleixo sobradament les expectatives. En línies generals, he fet un bon any i he conegut de primera mà els torneigs.

Són moltes setmanes seguides, la veritat. La part important arrenca el mes de maig i juguem fins a l'octubre. No és fàcil anar d'un costat a l'altre de món cada setmana i rendir a un nivell alt amb regularitat. Si ho jugues tot, com ho he fet jo, els últims cinc torneigs es fan llargs. Sobretot quan véns de jugar de llocs com ara Rússia i el Kazakhstan.

És complicat, però des que era força petit i anava a l'escola que compagino el golf i els estudis. Ja llavors feia les mateixes hores de classe que de golf. I ara, amb la carrera, no deixa de ser el mateix. M'emporto els llibres als campionats i estudio quan tinc una estona. Tot es basa a optimitzar el temps. Res més.

El quid de la qüestió era agafar el ritme de competició, un aspecte molt i molt important del joc. Jo m'havia entrenat bé a l'hivern i, tot i no passar el tall en els primers torneigs, sabia que ho podria fer tard o d'hora. I, en el segon en què ho vaig fer, vaig acabar catorzè [Telenet Trophy a Bèlgica) i, en el quart, vuitè [Kärnten, a Àustria].

De coses per millorar, sempre n'hi ha. Des de l'organització dels viatges fins a l'entrenament els dies previs o durant el mateix torneig. El meu nivell ja és bo, fins i tot igual o superior que el de jugadors que estan per sobre meu en el rànquing.

Més que la tècnica, el que et permet progressar és l'experiència. He après a fer cops que abans els hauria fet d'una altra manera, a jugar d'una manera més fàcil, sense complicar-me la vida.

Jugar un any sencer el Challenge Tour m'ha servit molt. Per exemple, he entès que jugar tant no és el millor. Quan fa set setmanes seguides que jugues i que vas d'un lloc a l'altre, costa rendir com caldria. Val més parar al mig i descansar una setmana. Ho tindré en compte l'any vinent, en què l'objectiu és acabar entre els vint primers del circuit i pujar a l'European Tour.

Ni de bon tros. No és cap càrrega, sinó una motivació per treballar dur i fer les coses bé.

És important. Feia temps que pensava que era capaç de guanyar un torneig, però demostrar-ho és una altra cosa. Ja feia setmanes que jugava a un nivell molt alt, fent voltes de -6 o -7 els dijous i els divendres, però em faltava rematar el cap de setmana. I a Lió, ho vaig fer i em vaig quedar a prop de guanyar.

No, ja m'ha anat bé acabar, perquè estava fos. Però tot el que ha passat, unit als canvis que faré en la meva preparació, em pot ajudar a guanyar el 2013.

Bàsicament, en tema de preparació. He agafat en Txus Escosa de preparador físic. Fins ara, ho feia jo mateix, sense que ningú em supervisés, i la part física és vital, tant per prevenir lesions com per estar preparat per a l'exigència. També treballaré l'aspecte mental amb un psicòleg i la preparació tècnica amb el meu entrenador [Joan Anglada, exprofessional gironí de l'European Tour] també la farem més exigent. Hi haurà entrenaments marcats per saber què haig de fer quan arribi al camp de golf. Vull fer les coses bé i, ara que acabaré la carrera, tindré més temps.

És cert, però també vaig tenir una etapa dolenta en què fins i tot em vaig plantejar si valia la pena continuar jugant a golf. Vaig perdre la il·lusió, però em vaig continuar entrenant, no ho vaig deixar. Vaig esperar que passés l'època dolenta causada per un fet determinat [professional] i ara m'adono que puc seguir. Intentaré fer el màxim per arribar a dalt de tot i ser, a mitjà termini, un golfista capdavanter en l'European Tour.

El golf s'hauria de potenciar més. Sé que hi ha iniciatives per dur-lo a les escoles, però m'agradaria que hi hagués més nens que anessin a tirar boles una hora el cap de setmana, que el descobrissin; val la pena.

Hi ha hobbies més cars. Depèn d'on vagis. Hi ha camps a prop de Girona que són barats. Poses un euro en una màquina i pots tirar moltes boles. Tot s'ha de desmitificar.