CICLISME / TOUR DE FRANÇA
El Tormalet no passa factura
Fedrigo guanya l'última etapa dels Pirineus i els favorits fan una becaina
Ningú s'atreveix a posar a prova la força de l'Astana, i Nocentini és, un altre dia, líder
«No signo la tercera posició»
«Contador és molt ambiciós; tots dos volem guanyar, però si ell demostra que és millor no podré fer-hi res»
«M'hauria agradat pujar més ràpid el Tormalet, però ningú ha arriscat»
La vintena de quilòmetres de la carretera que ascendeix per un dels cims més llegendaris del ciclisme mundial, el Tormalet, va ser ahir maltractada pel pilot del Tour de França, que es va dedicar a fer cicloturisme en una muntanya sagrada per a l'afició. Només Franco Pellizotti (Liquigas) i Pierrick Fedrigo (Bouygues) van salvar el seu propi honor, mentre que els presumptes favorits van tenir la barra de deixar que el modest AG2R es convertís en l'amo de la cursa i que Rinaldo Nocentini, com si fos Miguel Indurain, pugés amb el mallot groc en un tron daurat fins a la pancarta. L'italià, un escalador modest i un contrarellotgista més aviat limitat, arriba al final de la primera setmana com a líder, un vertader símptoma del que està passant en la cursa: ningú s'atreveix a alçar-se en armes contra l'imperi de l'Astana.
Hi havia un gran entrebanc perquè el Tormalet, com sempre absolutament ple a vessar d'aficionats de tot arreu, esdevingués decisiu, els 70 quilòmetres que el separaven de l'arribada a Tarba; però és poc justificable que absolutament ningú mesurés les forces dels rivals.
Mentre la passivitat s'apropiava del pilot, Pellizotti i Fedrigo, que ja havien completat escapats un altre cim de renom als Pirineus, l'Aspin, no van defallir en cap moment i van creuar el port amb una diferència que els convidava a somiar en l'arribada, més de quatre minuts. Pel mig, s'hi havien intercalat un grapat de corredors supervivents de la bogeria dels primers quilòmetres. Durant el descens, conduït per Armstrong, l'Astana va engolir tota aquesta allau de ciclistes.
Camí de Tarba, doncs, només quedaven els dos escapats i un gran pilot conduït pel Caisse d'Epargne, el Columbia, i el Rabobank, que van fer tot el que van poder per mirar de forçar un esprint que beneficiés algun dels seus homes, sobretot Óscar Freire.
Fedrigo, que fa tres anys havia guanyat ja una etapa, semblava que tenia totes les de perdre contra Pellizotti, però l'italià va atacar a destemps i va regalar gairebé el triomf al francès, que donava al seu modest equip, el Bouygues Telecom, la seva segona victòria en aquesta edició.
Amb l'exhibició del CSC en el record
Tothom recordava encara ahir l'exhibició de fa un any de l'antic CSC, actual Saxo Bank, de Bjarne Riis precisament en l'etapa del Tormalet, amb sortida a Pau i final en un altre gegant dels Pirineus, Hautacam. Riis va planejar una tàctica brillant que sobre la carretera va esfondrar Alejandro Valverde, que havia començat aquell Tour com a líder. El CSC va fer escapar en els primers quilòmetres dos dels seus millors rodadors, Fabian Cancellara i Jens Voigt. Van agafar prou minuts d'avantatge per poder pujar tranquils el Tormalet. En la pujada, van atacar en bloc els germans Schelck i Sastre. Hi va haver un petit tall amb Valverde. Llavors, Cancellara i Voigt es van ajuntar amb els escaladors i tots plegats van clavar una pallissa històrica al Caisse d'Epargne.
