Tan clara com que a l'estiu fa calor

Que les bicicletes són per a l'estiu és una de les frases més recurrents des que l'obra literària en la qual s'explicava la trista vivència d'una família a l'inici de la Guerra Civil espanyola va veure la llum. I que a l'estiu fa calor és una altra sentència que un grup de d'homes del temps amb afany de protagonisme van voler posar en qüestió des de l'altre país veí. Dues veritats absolutes que ahir van anar de bracet en la primera de les vuit etapes de les quals han de dur 300 valents –i valentes, també– a creuar l'estiu en bicicleta. Perquè superar un desnivell de 1.000 metres quan fa 5 hores que estàs sobre la bici no seria una de les coses més sensates per intentar combatre els 34 graus de temperatura que marcaven els aparells que els ciclistes han de dur obligatòriament instal·lats a les bicicletes per seguir el camí prèviament descarregat. I també costaria rebatre el favoritisme de Pau Zamora i Joan Llordella (Buff International). Ja partien en les travesses i i precisament la calor va ser la que va evitar a la parella de Camprodon –cada població amb final o inici d'etapa en té una– plantar-los cara i oferir un duel aferrissat com en l'edició de l'any passat.

I és que van treure més de 28 minuts a la parella de portuguesos que van ser segons i més de 40 a Roger Argelaguer i Ibon Zugasti (Bicis Esteve). A mesura que la cursa vagi a l'oest les possibilitats de pluja augmentin, però avui les previsions tornen a ser de calor, i de la forta. Serà, a més, l'etapa amb final a Camprodon: 115 quilòmetres i 2.700 metres de desnivell per superar la cota 2.000 en alguna part del recorregut –serà el sostre de la prova–. En el cas de la versió de carretera, es tracta de l'etapa reina amb el coll de Pradell (1.000 de desnivell i rampes del 20 i, també, quilòmetres amb pendent del 15 per cent de mitjana).