PIRAGÜISME
Esclaus de l'aigua
El Salt Ter és el club capdavanter a l'Estat en la modalitat d'estil lliure d'aigües braves, malgrat la incertesa sobre com i quan poden entrenar-se i la constant provisionalitat de les instal·lacions
L'actual president del comitè d'estil lliure de la Federació Espanyola de Piragüisme, Joaquim Fontané, és l'element clau en l'eclosió del piragüisme al Gironès. Exatleta (rècord gironí vigent de triple salt), llicenciat en INEF, va provar-ho primer quan estudiava, a l'estany de Banyoles, i més tard, cap el 1995, sota el guiatge de l'exolímpic argentí Atilio Vásquez, va fer les primeres baixades pel riu, una activitat que es va repetir i que va crear el primer nucli engendrador. Saltenc, dels de tota la vida, Fontané és d'aquells que, des de ben petit, deia «te» per referir-se a riu que neix més amunt de Setcases i mor a la Gola, marca gairebé genètica que descobria unívocament un saltenc enmig de qualsevol garbuix dialectològic.
El Salt Ter va constituir-se a final del 1996, malgrat que el gran impuls es va produir quatre anys més tard, quan va començar a funcionar l'escola de piragüisme. «Va ser el punt d'inflexió de tot plegat. L'escola va fer que el club no es morís i creixés. Vénen mares i pares i crees xarxa social.»
Actualment el Salt Ter té 130 socis i manté una activitat molt gran. «La clau ha estat haver sabut compaginar correctament l'activitat lúdica amb la de formació i competitiva. Fem moltes sortides socials. Tenim un nucli d'unes 60 persones molt actives, i el millor de tot és que tenim gent d'arreu, de Vic, de Màlaga i de Tarragona. El piragüisme és un esport individual i en el club aglutinem tots els interessos individuals.»
Catalunya té diversos nuclis forts pel que fa a aigües braves. Bàsicament el Cadí, a la Seu d'Urgell, aglutina l'eslàlom, sense oblidar el nucli natural de Sort. Salt en els darrers cinc anys ha passat a ser el focus de difusió de l'estil lliure, nucli capdavanter també a escala estatal. En aigües tranquil·les, els focus de difusió s'han de buscar bàsicament a l'estany de Banyoles i a Castelldefels.
L'estil lliure té ara mateix en l'àmbit estatal un nucli difusor al País Basc, amb dos clubs capdavanters, l'Atlètic Sant Sebastià i el Reial Club Nàutic Sant Sebastià i, un altre a la zona d'Aragó, amb el Baix Cinca i el Kaiac Pirineo. A Galícia hi havia hagut fa uns deu anys un grup potent, però ara mateix està en fase de recessió.
Salt és ara, objectivament, el centre de referència de l'estil lliure. Cap al Gironès s'han emportat els últims quatre campionats estatals i copes d'Espanya. L'activitat competitiva anual en l'estil lliure passa per les tres cites de copa Catalana i les quatre de copa d'Espanya, centrats en els mesos de març i juny, amb un moment culminant que sol ser l'última cita de la copa d'Espanya, prova única puntuable com a campionat d'Espanya. Els campionats d'Europa i del món tenen caràcter bianual de manera alternativa.
EQUIP DE COMPETICIÓ
El grup de competició del Salt Ter està format per una desena d'esportistes, tots molts joves, dels quals destaquen els quatre que participaran aquest final de mes d'agost en el mundial de free style que es disputarà a Thun, a Suïssa. El més gran de tots ells és Gerd Serrasolses, de només 22 anys, que té ja l'experiència d'haver competit en el mundial d'Austràlia l'any 2005. No serà, però, l'únic de la família que serà a Thun. Hi anirà també l'Aniol, el seu germà, que encara és júnior. A més, hi serà també l'Adrià Bosch, piragüista resident a la Cellera de Ter, nascut el mateix any que l'Aniol, i el més petit de tots, el saltenc Joaquim Fontané, fill del principal impulsor del piragüisme al Ter, que encara és cadet, malgrat que ja competeix en júniors. També hi hauria pogut anar l'anglesenc Sergi Ros, però només hi havia tres places per a júniors i s'ha hagut de quedar a fora. Completa el grup bàsic de competició la Ginesta, germana de l'Aniol i en Sergi. Una nissaga de bescanonins feta per lliscar per l'aigua amb habilitat. La Ginesta va estar a punt d'anar al mundial fa dos anys, tot i que finalment no hi va assistir. Tots molt joves. El futur és seu.La modalitat acrobàtica i més creativa de les aigües braves
L'estil lliure, l'aposta del Salt Ter en la competició, és la modalitat acrobàtica del piragüisme en aigües braves. Parent pobre, amb el caiac de mar i el caiac polo, l'estil lliure aspira a entrar com a modalitat olímpica ben aviat. De fet, el mundial de Thun, d'aquest agost, serà una plataforma d'exposició per als dirigents del Comitè Olímpic Internacional que el visitaran. Ara per ara, el piragüisme que es pot veure en els Jocs Olímpics és el d'aigües tranquil·les, la pista i el descens en aigües braves. Del primer, el millor català en la cita de Pequín va ser Saúl Craviotto, plata en K-2 500 metres, i el rei català del descens és l'urgellenc Guillermo Díez Canedo.
El braç artificial de la Pilastra, l'escenari d'assaig i de batalla
«No tenim condicions, però som tossuts», deia Fontané: «L'incompliment constant dels cabals ecològics fan que la batalla sigui cons- tant. Diuen que es retornaran els cabals. Quan ho vegi m'ho creuré.» L'escenari de pràctica és, des de fa més de cinc anys, el braç artificial que es forma al Ter entre Besca- nó i Salt. Ja fa uns anys, el responsable del disseny del camp del Segre, Ramon Ganyet, va fer un projecte per habilitar aquesta zona i transformar-la en camp de regates més o menys permanent. Encallat primer per un te- ma de subvencions, es va enrocar més tard per altres qüestions administratives, l'última de les quals és la inclusió de la zona en la Xarxa Natura 2000. «La pilastra és una zona de difícil trobar. És un braç artificial amb dos de naturals per remuntar», destaca Fontané. Ara s'hi entrenen des del maig o abril fins al setembre. Això l'any que hi ha aigua, és clar.
