D'un segle a l'altre

Moisès Campeny (martell) i Natàlia Rodríguez (1.500 m), tots dos de la generació del 1979, començaven a final del segle passat a marcar època en les seves respectives especialitats. El llançador de Riudellots de la Selva ja havia conquerit el seu primer títol estatal absolut el 1999 a Sevilla, mentre que la migfondista de Tarragona es va estrenar a Barcelona 2000. De fet, Campeny i Rodríguez són els únics atletes catalans que van assolir el títol a l'Estadi Olímpic Lluís Companys ara fa nou anys i que encara continuen en actiu i, per tant, amb possibilitats d'afegir un altre èxit al seu palmarès aquest cap de setmana. Des d'aleshores, el llançador selvatà ha acumulat deu títols consecutius en martell i s'ha convertit en el millor especialista estatal de tots els temps. Natàlia va iniciar a Barcelona una sèrie de sis victòries consecutives i només les lesions i posteriorment l'embaràs i la maternitat van suposar un parèntesi en la seva hegemonia.

Rodríguez i Campeny arriben a la nova cita a l'estadi olímpic, nou anys després, amb circumstàncies ben diferents. La migfondista sembla una altra atleta des que va ser mare i ha tornat a les pistes amb una força i una confiança inusitades. És una de les favorites a la victòria i ja té la marca mínima per assistir al mundial de Berlín. Campeny, en canvi, es va sotmetre a una delicada operació als dos genolls el mes de setembre passat, que van fer que es plantegés molt seriosament abandonar la pràctica atlètica. Des d'aleshores, l'atleta selvatà ha seguit un procés de recuperació que ha qualificat «d'infern». «No podia ni passejar amb la meva parella i amb prou feines pujar i baixar del cotxe. En aquest sentit, ara ja puc fer vida normal, però muscularment l'únic treball que he fet de cames ha estat l'electroestimulació», explica. De fet, a Campeny li havien aconsellat, tant l'entrenador com els metges, que retardés la tornada a la competició perquè no s'exigís una pressió innecessària. El selvatà, en canvi, es planteja la tornada a les pistes –va debutar fa un mes i mig– per no haver de començar de zero el curs vinent, en què tindrà l'europeu de Barcelona com a gran repte. Si no hi ha cap sorpresa, Campeny té clar que en aquesta ocasió el gran favorit al títol ja té nom i cognom: el júnior extremeny Javier Cienfuegos. «La meva lluita ha de ser per pujar al podi. A veure si el curs vinent puc tornar a aspirar a conquerir el títol en competència amb Cienfuegos», etziba.

Campeny: «El procés de recuperació

de l'operació

als dos genolls

ha estat un infern»