Sol, lluna i estrelles

L'any 2009 és l'any de l'astronomia. Comencem pels de la nostra galàxia. A Barcelona sembla que ha sortit el sol, els dirigents blaugrana van prendre bona nota del desequilibri astral del curs passat i per aquesta temporada presenten un equip molt compacte i amb alternatives a la banqueta. Els blaugrana han aconseguit un bloc de brasilers contrastats, entre els quals destaquen Rodrigao, un veterà oposat brasiler que ofereix unes grans prestacions ofensives (atac i servei), i la meva debilitat, el central Thiago, un autèntic mur a la xarxa. El col·locador malagueny de Amo, el receptor internacional, completen la nòmina de noves incorporacions que apunten a la titularitat. Amb aquesta nova dimensió sembla que jugadors catalans com ara Galindo i Arranz podrien perdre protagonisme respecte a la passada campanya, tot i que a la llarga, la qualitat i competència els beneficiarà.

El Tarragona SPiSP té mala lluna. Després d'aconseguir una excel·lent classificació la temporada passada i de guanyar-se el bitllet europeu, els vermells van renunciar a passejar el seu nom pel continent. D'altra banda, no han pogut retenir una de les seves estrelles, Bengolea. La baixa és sensible, perquè receptors de la mida de l'argentí arriben amb tanta freqüència com els eclipsis. Aquesta circumstància ha de fer variar els plantejaments de joc als vermells. Forts pel centre amb Bernal i l'encertadíssima incorporació del brasiler Oliveira, estan obligats a obtenir bons percentatges en recepció per aprofitar-ne els punts forts i disfressar els forats negres. Aquesta responsabilitat recaurà sobre dos dels nous jugadors que els tarragonins han posat en òrbita, els andalusos Chaso i Alcaraz, juntament amb la reincorporació d'Aleksandr Stevovski i el sempre fiable lliure Iñaki Bescós. Amb aquest firmament s'intueix que l'astre Saucedo, el millor jugador estatal la temporada 2008/09, tornarà a ser indispensable i insubstituïble.

Dins de l'univers, s'han perdut algunes estrelles. La crisi està afectant. Els clubs han adoptat dues mesures: increment del producte estatal i contractació de figures emergents. La conclusió és que s'han acabat els grans dispendis econòmics. A hores d'ara, el domini de l'univers sembla cosa de tres: CAI Terol, Unicaja Almeria i Palma Volley. Favorits? Els aragonesos. Tenen la millor afició, probablement el millor planter, un cos tècnic contrastat i econòmicament semblen en una altra dimensió. En aquest planeta on el voleibol existeix, i tant que existeix!, destaquen tres catalans: els oposats Pérez i Rocamora i el lliure Llenas. Caravaca i Puerto Real són els dos nous planetes que es podran albirar. Els murcians de Caravaca han aconseguit el servei d'una legió de joves brasilers, una opció econòmica i arriscada. Puerto Real, amb algunes incorporacions, ha optat per mantenir el bloc. Finalment, l'anècdota la posarà Arona Tenerife, que ha signat un acord amb la federació britànica per acollir la cessió d'un grup de jugadors que conformen la futura selecció olímpica. Semblava que aquesta constel·lació seria de cert renom, però amb el pas dels mesos s'ha passat de l'Ossa Major a la Menor.

*Blas Ortega és extècnic del SPiSP i actual seleccionador de Catalunya