WATERPOLO
SUPERCOPA ESTATAL
El Barceloneta no esgota la seva superioritat
Revalida la supercopa i ja acumula els 12 darrers títols estatals
El CN Terrassa no va aguantar més d'un quart l'elevat ritme imposat pels mariners
«Era important començar fort per demostrar als rivals que per guanyar-nos hauran de treballar molt»
«Havíem preparat bé el partit i això s'ha notat»
La temporada 2009/10 comença com les tres anteriors: triomf de l'Atlètic Barceloneta en la supercopa amb l'habitual mostra de superioritat marinera dins l'aigua. El monopoli de l'equip de Santi Fernández, que li ha proporcionat els últims 12 títols estatals (quatre lligues, quatre copes del rei i quatre supercopes), continua ferm i els dubtes sorgits fa una setmana per l'ajustat triomf contra el CN Mataró a la final de la Copa Catalunya (8-7) s'han esvaït amb el contundent 4-11 signat contra el CN Terrassa. De fet, a banda de revalidar el trofeu, reafirmar-se era l'altre objectiu d'una plantilla que mesura el seu potencial en la competició europea.
El CN Terrassa, que disputava la supercopa com a subcampió de la passada lliga, no en va tenir prou sent l'amfitrió per posar fre al Barceloneta. Ho va intentar, però la resistència dels homes dirigits per Dani Nart va esgotar-se en el primer quart, l'únic que va mantenir-se equilibrat. El gol inicial de Xavi Vallès va rebre la resposta d'Ivan Gallego; una dinàmica que es va mantenir fins al 2-3. Ja al segon quart, Felipe Perrone, escollit jugador més valuós de la final, començaria a ampliar les distàncies en el marcador fent el 2-4. Tot seguit s'hi afegirien dos gols al contraatac de Marc Minguell i Marc Roca i un més del nou reforç mariner a la boia, el nord-americà John Mann. La golejada començava a gestar-se (3-7 al descans) mentre els terrassencs es quedaven sense recursos per aturar una sagnia que continuaria en el tercer període. I és que el Barceloneta jugava a un altre ritme. En atac combinava amb èxit el joc estàtic amb transicions ràpides i en defensa no donava treva a l'hora d'anul·lar les accions dels principals llançadors locals, com Sergi Mora, Svilen Piralkov o Florin Bonca. A més, Dani López tampoc donava peixet sota pals i va acumular un grapat d'aturades de mèrit. Tot plegat va permetre al Barceloneta incrementar la seva renda fins a un màxim de vuit gols (3-11), mentre el CN Terrassa acumulava més de 15 minuts sense marcar. De fet, no va ser fins a les acaballes que Gallego va tornar a trobar la porteria per establir el 4-11.
