No miris enrere
Ciclisme. Joaquim Rodríguez, disposat a plantar cara a Contador i Froome en l'edició més dura de la Vuelta a Espanya dels últims anys
Gràcies a una sèrie de coincidències meravelloses, la Vuelta a Espanya, que comença avui a Navarra, tindrà la participació més rellevant de l'última dècada. El recorregut obvia tot el sud de l'Estat i es concentra a la part nord per aprofitar els ports més durs i mediàtics que l'organització ha pogut trobar. El recorregut, de fet, l'hauria pogut somiar Joaquim Rodríguez des de casa seva: deu arribades en alt i només una contrarellotge individual. El de Parets tornarà a tenir, doncs, una ocasió immillorable per estrenar el seu palmarès en les grans voltes després del seu segon lloc en el Giro. Només hi ha un problema: la competència és ferotge i, a més, arriba rabiosa.
El primer nom que tothom té al cap és el d'Alberto Contador (Saxo Bank), que des de la seva sanció, a principi d'any, s'ha proposat tornar per la porta gran. Els que l'han seguit asseguren que mai s'havia entrenat amb tanta intensitat tant les etapes de muntanya com la contrarellotge. L'altre ciclista que arriba amb comptes pendents és Chris Froome (Sky), segon en el Tour i segon en la Vuelta del 2011. En tots dos casos hauria pogut sortir vencedor si l'equip no l'hagués frenat per mantenir-lo sempre al costat del líder natural, Bradley Wiggins. El britànic, doncs, assumeix el repte amb una pressió afegida i amb la dificultat que suposa allargar durant tant de temps el seu estat de forma.
Però no seran aquests els únics enemics de Rodríguez. Juanjo Cobo (Movistar), encara que no ho sembli, defensa el número 1 guanyat a pols el 2011, i ho fa amb un equip sensacional, amb Alejandro Valverde de gregari.
Els organitzadors admeten obertament que han tractat de fer una cursa molt televisiva, amb pràcticament cap concessió als esprintadors. Es recuperen els Lagos de Covadonga i la Bola del Mundo i es presenta al món el coll de la Gallina (Andorra) i un altre mur de l'estil Angliru, el Cuitu Negru, també a Astúries, un camí de cabres que ha estat asfaltat per a l'ocasió. Són ports ideals per a les característiques del Purito, que ha imposat els galons en el Katuixa i ha exigit la presència de Denis Mentxov i dels altres escaladors de confiança, Dani Moreno i Alberto Losada. Les posicions en la general començaran a definir-se els primers dies. Dilluns es puja el port d'Arrate, un clàssic de la volta al País Basc, i dimarts, l'estació de Valdezcaray.
El dissabte 25, el pilot sortirà de Lleida cap al temut coll de la Gallina i l'endemà es correrà l'etapa que arribarà a Barcelona, per petició expressa del PP. La Vuelta continua, doncs, aquest any amb la seva missió, gens innocent, d'envair les nacionalitats històriques, sobretot el País Basc, Navarra i Catalunya.
La victòria i el podi es decidiran en la trilogia asturiana, que consisteix en els finals a Ancares, Covadonga i Cuitu Negru. En l'última setmana només la Bola del Mundo podria provocar algun canvi.
En les dues últimes edicions de la Vuelta, Joaquim Rodríguez es va situar líder, però no va aconseguir acabar lluitant per la victòria.
Froome s'hi juga el futur
Froome (27 anys), segon en el Tour i segon en la contrarellotge dels Jocs Olímpics –en tots dos casos rere Bradley Wiggins– és l'home de moda del ciclisme mundial. La seva descomunal exhibició a Peyragudes, el dia que Bradley Wiggins no podia seguir-lo de cap manera, va encendre un debat apassionat sobre les cadenes amb les quals el director de l'Sky, Dave Brailsford, l'havia lligat al seu líder. Si el ciclista nascut a Kenya és capaç de mantenir aquell nivell és impensable que accepti, el 2013, tornar-se a posar en el Tour a les ordres de Wiggins, que tindrà 33 anys però que reclamarà amb tot el dret del món el seu rol de líder. Si Froome triomfa en la Vuelta començarà una subhasta entre els grans equips del World Tour per endur-se'l.
