Camí de l'èxit

Els fonaments del Barça de Pep Guardiola continuen intactes. La situació en la lliga de campions no és ni l'esperada ni la més adequada per estar del tot tranquils, però les bases que han convertit aquest equip en la principal referència mundial es mantenen fermes. L'equip continua treballant sense descans, l'ambició per guanyar títols no ha desaparegut i en cap moment s'ha abandonat la filosofia futbolística que tantes alegries ens ha donat (la possessió és del Barça, el joc posicional és una obsessió i siguin quines siguin les circumstàncies, l'equip surt a atacar des del primer minut). El compromís del vestidor amb el projecte continua sent absolut i no hi ha cap esquerda en la confiança de la plantilla en les seves possibilitats. No cal dir que els partits es preparen amb la mateixa precisió que abans i que la credibilitat de Guardiola es manté incòlume. Per què aleshores els resultats no són res de l'altre dijous? Perquè alguns futbolistes que marcaven la diferència amb regularitat no estan en el seu millor moment. Perquè surten d'una lesió, perquè no estan en forma o perquè estan cansats psicològicament, Messi, Iniesta, Márquez i Henry no brillen com caldria. Però brillaran. Iniesta, per exemple, cada dia està millor. A poc a poc, la tremenda qualitat individual que caracteritza molts jugadors del Barça tornarà a desequilibrar la balança, tornarà l'encert de cara a porteria i en conseqüència els bons resultats tornaran a ser el pa nostre de cada dia. La classificació en la Champions és sorprenent (la majoria crèiem que el Barça després de quatre partits estaria en els vuitens de final) i un punt preocupant (crec que ni Guardiola s'esperava sumar un punt de sis contra el Rubin), però no detecto cap indici que ens hagi de generar por o neguit o frustració o pessimisme. Malgrat els resultats a Europa, el Barça continua en el bon camí.