Cruyff

Si com a jugador va fer el que va voler, com a entrenador, també. Sempre s'ha mogut entre la genialitat i la simplicitat més planera. Ara és el seleccionador català de futbol. Seleccionador d'un país al qual no deixen competir internacionalment. Al seu país, a Holanda, mai no ha volgut ser seleccionador. I a ells sí que els deixen competir. Tria el que vol fer. I quan ho vol fer. Ara li ve de gust acceptar aquesta proposta que va més enllà del partit anual si és que es pot i el deixen jugar i ser el seleccionador català. Cruyff sempre ha volgut marcar el seu territori. Ara també. Va decidir fa més de trenta anys que l'oferta del Barça li convenia. Va deixar Holanda malgrat la poca o nul·la voluntat del seu equip de traspassar-lo. Un altre dia un àrbitre el va expulsar, segons l'acta, per insultar-lo. Ell va afirmar que només havia parlat amb un company per dir-li «Manolo, marca ya» amb tota la naturalitat del món i com qui no vol la cosa. No fa tant al registre civil no acceptaven inscriure noms en català. El seu fill nascut a Catalunya es diu Jordi. Qui li havia de dir el contrari? És l'esperit de la contradicció. Es mou bé en aquest terreny. Li agrada. A l'Ajax el van menystenir i al final de la seva trajectòria professional va decidir jugar al Feyenoord, el rival del seu equip de sempre. Algú va dir que ja estava acabat per jugar a futbol a un gran nivell. Mal fet. Es va retirar guanyant la lliga holandesa amb el Feyenoord. Com havia de ser. Feina feta i cap a casa, i un recordatori per al president que no el va estimar. Cruyff és murri? És llest? És intel·ligent? No ho sé. Va a la seva. Sovint somriu per sota del nas. Està de tornada. Ja sap què farà amb la pilota abans de rebre-la. Ja sap què contestarà abans de saber la pregunta. Sempre du l'aigua al seu molí. Diu el que vol. Contesta el que vol. És Cruyff. Segurament en un moment de desesperació esportiva i econòmica va estar a punt d'estampar la seva firma com a jugador de l'Espanyol. Algú el va convèncer a última hora que no es posés la samarreta blanc-i-blava. Li podia comprometre el seu futur blaugrana. Al final va marxar al Llevant. La samarreta també és blaugrana. Una coincidència. L'han convençut que torni a la banqueta. Ho ha fet. Amb les seves condicions. Per aportar la seva mirada al futbol català. Cruyff reivindica el futbol de carrer, parlar com vulgui i ser com és. Demana un euro a cada català pels seus projectes solidaris. Jo pago l'euro. I si a més juga una estona en qualsevol partit de costellada en qualsevol indret, en pago dos.