sempre guanyen els mateixos
frederic porta
Alcorcón o el canvi d'estratègia
Arriba l'Alcorcón i els neogal·làctics s'encasten contra la paret. Sinistre total. Fa dies que tot és tomba i gira, acumulació d'ultimàtums al tècnic Crusoe i sostingut terratrèmol blanc. Això no figurava en el guió triomfal de la comèdia. Just abans de la catàstrofe, els assessors de l'ésser superior palesaven el canvi d'estratègia. Florentino fa un cop violent de volant: l'equip està en procés de formació i és possible que acabi la temporada sense títols. Sorpresa, s'ha acabat gallejar i tirar de beta, així de demolidor resulta el ridícul. Aquelles multitudinàries presentacions, aquella ostentació de talonari en temps difícils, la col·lecció de cromos sense aconseguir equip, estil ni nord, paga un preu ràpid i obliga que hi hagi falsa modèstia on hi havia desmesura. El Madrid es disfressa ara de xai. El torneig setze anys menyspreat i avui valuós per formar el triplet envejat despulla carències de caràcter, compromís i afany, els forats que mai voldria reconèixer una entitat creadora de la seva mitologia i èpica oficial a partir d'aquests valors, avui desapareguts.
I en el Waterloo, detalls narcisistes impropis de qualsevol multinacional que vol funcionar amb la precisió pròpia dels rellotges suïssos: l'absència de Sergio Ramos perquè tothom bada resulta de jutjat de guàrdia. No passaria ni en un tercera regional. Allà, segur, algú se'n cuidaria per amor al club i cura del detall. Com el protagonisme frívol de Guti i la retòrica buida de Valdano, extrems sorollosos que resten i només aporten confusió. Aquest canvi d'estratègia presidencial davant d'uns mitjans de comunicació depredadors, duríssims en l'exigència i la crítica, impacients en el seu fanatisme, no fa altra cosa que afavorir el plantejament blaugrana per pura comparativa. El neguit i la improvisació contra la professionalitat. La fal·lera personal de l'empresari d'èxit entestat a corregir la primera taca en contraposició amb el projecte consagrat resulta tan gràfic com aquell conte d'asseure's a veure passar el cadàver de l'enemic. L'autoexigència del Madrid és tan extrema, urgent i suïcida que treballa al servei del Barça. Íntimament, ho saben i l'Alcorcón, fent història en majúscula, ha accelerat el procés d'histèria, fruit d'anys a la recerca del temps i l'imperi perdut.