TRIBUNA DESCOBERTA
JAUME PERAL
Política i Laporta
No tinc cap dubte que el president del FC Barcelona farà el salt a la política quan acabi el seu mandat. De moment, està jugant les seves cartes amb intel·ligència mantenint una equidistància perfecta entre els partits netament nacionalistes i/o independentistes. En un primer moment es va alinear amb Reagrupament de Joan Carretero, després va portar la torxa al costat de Joan Puigcercós i, finalment, l'hem vist a la Fundació Catalunya Oberta defensant Macià Alavedra i Lluís Prenafeta.
Laporta és ben lliure d'anar al costat de qui vulgui, només faltaria. Tard o d'hora s'haurà de mullar i haurà de decidir si fa el salt a la política de bracet d'algun dels partits esmentats o emprèn aquesta aventura en solitari. Dependrà de l'oferta que li arribi. La que més li afavoreixi en l'àmbit personal serà la que triarà, ara per ara, el temps juga a favor seu.
El problema és que totes aquestes maniobres polítiques les està fent des de la presidència del Barça i les declaracions que fa cada dia creen més divisió que no pas afavoreixen la unitat entre els barcelonistes d'arreu.
Jo no sé què deuen pensar les penyes que té repartides el Barça arreu de l'Estat, però m'imagino, per exemple, les cares dels penyistes de Múrcia, la Rioja, Extremadura i Andalusia quan escolten sovint les proclames independentistes de Joan Laporta; si han d'escollir entre ser del Barça o espanyols triaran sens dubte la segona opció. Em sembla molt bé que el Barça sigui un club identificat amb el catalanisme, però els missatges que surtin de la boca del president Laporta han de ser integradors i en cap cas excloents. Hem d'aconseguir que el Barça sigui un club potentíssim a Catalunya i molt potent també a la resta de l'Estat i a tot el món, però amb Joan Laporta fent de polític aquest objectiu no s'aconseguirà.
És també molt clar que el Barça camina a dues velocitats diferents, l'esportiva, amb una coherència pròpia de l'estil i el tarannà del seu entrenador, i la institucional, cada cop més embolicada i més fràgil fruit de la inestabilitat i la feblesa de la pròpia junta directiva presidida per Joan Laporta. Per sort, Pep Guardiola manté l'equip al marge del desgavell institucional i l'equip en cap cas l'ha notat.
Laporta ha de pensar menys en ell mateix i més en el club i des que ha decidit fer el salt a la política hauria de vigilar més que mai de no barrejar les dues coses, perquè a un li fa la sensació que el president del Barça està utilitzant la presidència per enfortir-se ell políticament.