JUGA I CALLA
MARTÍ AYATS
La mà d'Henry i l'esperit conservador
No feia falta, però si hi ha una acció paradigmàtica per utilitzar les imatges com a prova per rectificar les decisions d'un àrbitre a peu de camp, són les mans d'Henry que van precedir el gol que va classificar França per al mundial. El resultat d'obviar els avantatges que suposa tenir un «arbitre de televisió» ja el sabem: Irlanda eliminada com a conseqüència d'una acció il·legal. En canvi, si la UEFA i la FIFA, en lloc de fer experiments de pa sucat amb oli com el dels jutges d'àrea, lluitessin perquè la International Board aprovés la utilització de les imatges s'acabaria amb aquestes situacions. L'eterna pregunta és: quins són els motius pels quals no s'autoritzen aquest mètodes que altres esports ja utilitzen? Joseph Blatter, president de la FIFA, ho ha argumentat bàsicament en quatre punts: 1) l'esperit conservador del futbol pel que fa a les seves normes («crec que hauríem de mantenir aquest hàbit en aquest temps de canvis tan ràpids», diu); 2) en el fet que, per ell, el futbol és un «esport perfecte»; 3) que posar càmeres suposaria marcar les distàncies entre el que anomena «el futbol ric i el futbol pobre»; 4) el perjudici que crearien les aturades en el ritme del partit.
Per als arguments de Blatter (tret del segon, que és una percepció amb la qual més d'un, entre ells els irlandesos, no hi estaran d'acord) hi ha rèplica. Comencem per les aturades: només cal aplicar el sentit comú com es fa en el rugbi o el tennis, que utilitzen amb tota naturalitat recursos tecnològics sense perjudicar el ritme del joc. Pel que fa a les diferències entre «rics» i «pobres», que no és fer diferències posar jutges d'àrea en els partits de l'Europa Ligue? Perquè no s'experimenta a preferent o primera regional, per posar un exemple? Finalment ens topem amb l'esperit conservador, la tradició. Doncs, Blatter deu tenir mala memòria, ja que el seu predecessor en el càrrec, João Havelange, va proposar fa 15 anys ampliar les porteries o dividir els partits en quatre parts. El motiu? Fer el futbol més atractiu al públic nord-americà ja que els Estats Units era la seu del mundial del 1994. D'això se'n diu respecte per les tradicions! A més, com deu saber Blatter, la primera figura arbitral en el futbol va ser l'umpire (cada equip n'anomenava un), que només intervenien a petició dels jugadors quan hi havia un conflicte i estaven fora del camp. Igual que ho va ser fins el 1981el referee (figura neutral que decidia quan no hi havia acord entre els umpires). Així doncs, no aniria tant contra la tradició i l'essència del futbol la figura d'un «àrbitre de televisió» per quan hi ha dubtes, conflictes o errades de l'àrbitre principal.