Un ressalt necessari

Hi ha carrers i vies de comunicació on, per frenar la velocitat, hom troba un ressalt. És la raó de la desacceleració del partit a la Catedral basca. Un equip que com més simpatia hi tenim, nacionalment ens n'allunyem més i més. Tothom va a la seva, però el desdeny actual dels bascos vers nosaltres recorda el que els polítics espanyols ens fan i, el que és pitjor, ens imposen. Paguem una pretemporada de massa nivell. Tots volíem les supercopes per guanyar més títols i cal afegir-hi el compromís mundialista de mitja plantilla. Ens hem empatxat. Tots els dolços fan cucs. Però una mica de purgant després d'un àpat copiós va bé. Ningú es penedeix d'aconseguir més bombons i tots en volem fruir. I que n'hi hagi més. Ara cal actuar amb la sang freda dels millors caçadors, a l'aguait de tot moviment quan la presa val la pena. Avui contra l'Inter de Milà i diumenge contra l'equip de Chamartín s'ha d'anar a totes. El reclam: els ocells a abatre s'ho mereixen. En el cas de l'Inter, amb el cor ple d'afecte vers Eto'o, en un partit d'alt voltatge i gairebé sense errada possible. Davant l'equip del sistema amb més perspectiva i sense cap dramatisme. Crec que Guardiola du amb guant de seda i fermesa l'equip. Així ha de continuar. Jugar-s'hi el tot pel tot avui i ser fred i calculador diumenge. Eto'o és patrimoni afectiu del Barça i seria indigne de l'ésser culer no atorgar-li el màxim reconeixement en sortir al camp. Ara bé, una vegada començat el partit és un rival i aleshores tots han de defensar el seu equip. El Madrid és una altra cosa, als antípodes de l'ésser blaugrana. Fosca, molt fosca, i alhora amagada història al darrere, sense planter, amb uns deutes fora de mida i una prepotència fatxenda. El camí és clar: cal arriscar en el ressalt d'avui, sense por de les rascades i avaries; per diumenge, pensar que el camí és llarg, molt llarg, i hi ha menges de caça que primer cal deixar-les macerar.