El més normal és guanyar

El Madrid arribarà líder de la lliga al partit del Camp Nou, però em sembla que cap barcelonista canviaria la situació del Barça per la del Madrid. Els números, com diu Pellegrini, són indiscutibles. El Madrid té més punts i ha marcat i ha encaixat un nombre de gols similar al Barça de Guardiola, però més enllà de les xifres, el joc i les sensacions no tenen res a veure en una casa i a l'altra. El Madrid viu immers en un procés de canvi desordenat i confús que, de moment, no li ha servit per recuperar l'autoritat futbolística perduda fa mesos. A Barcelona, el partit contra l'Inter de Milà va tranquil·litzar aquells (molt pocs) que tenien dubtes importants sobre el rendiment de l'equip i, sobretot, va demostrar que Guardiola continua fent apostes guanyadores en els moments clau de la temporada. A Madrid, pateixen perquè l'única cosa que els fa una mica feliços són els resultats. El joc de l'equip de Pelegrini és molt sovint avorrit i gairebé sempre desesperant. A Barcelona, el més normal del món és gaudir del futbol de l'equip com una criatura amb sabates noves i valorar les victòries, sobretot, per la manera com s'han aconseguit. Compte, però, perquè això no vol dir que el partit de diumenge hagi de ser un festival blaugrana. El Madrid té un planter de jugadors de primer nivell que sortiran a la gespa del Camp Nou a menjar-se el món i, per tant, serà un equip especialment perillós. Millor no començar a somiar en golejades desmesurades ni caure en l'error de vaticinar nits de glòria abans d'hora. Els culers poden anar al camp tranquils i amb confiança perquè si el partit és normal, el Barça guanyarà; si els de Guardiola no s'equivoquen gaire, el Barça guanyarà; si només els jugadors són els protagonistes durant els noranta minuts, el Barça guanyarà. Ja em va passar abans del dia de l'Inter, només em puc imaginar un resultat al final del partit contra el Madrid: victòria del Barça.