DIARI DE REDACCIÓ. ] / LLUÍS SIMON

25

L'editorial conjunt

Estic esmaperdut i atònit. Un dels autors del polèmic text, l'autonomista Enric Juliana, m'ha mirat directament als ulls des de TV3 i m'ha advertit –amb un to gens amistós– que m'oblidi per sempre més del carreró sense sortida que suposen les faules sobiranistes i el dret a l'autodeterminació. La Catalunya mainstream –aquesta expressió que queda tan bé als EUA– posa com a sostre polític per al nostre país l'estatut d'Alfonso Guerra, el nom amb el qual tots hauríem de conèixer aquest text. Ara ja sabem en quina lliga juguem.

26

Michelin

Tothom parla tan bé dels cuiners catalans i la cuina catalana que al final aquest discurs voreja el ridícul de la complaença extrema. Un àpat d'elogis tan desmesurats costa de pair, sobretot, si ets prou viu per saber els preus que et claven per un menú degustació. Vejam si Pirelli o qui sigui fa una guia de restaurants excelsos a menys de nou euros el plat. Això sí que seria una troballa.

28

Ai, Dubai

Avui recordo que un simple arquitecte va pronosticar, amb un parell de frases lapidàries en el celebrat Afers exteriors dedicat a aquest emirat, que allà sí que tenen una bombolla immobiliària com Déu mana. Al seu costat, les proves nuclears de l'Iran són un joc de nens. A Wall Street molts ja preparen la soga...

29

L'art de la guerra

Els més grans i brillants generals sempre s'han llançat a la batalla amb disposicions tàctiques precises i infal·libles. Són ells els que destaquen la importància de defensar primer les pròpies posicions abans d'abraonar-se sobre les línies enemigues. Només quan les defenses estan segures arriba el moment de reconèixer l'oportunitat justa per atacar; mai s'ha de voler crear artificialment i de manera barroera aquesta oportunitat. Les respostes que un bon estrateg dóna durant una confrontació han de ser flexibles i han de tenir en compte canvis sobre la marxa si les circumstàncies de la batalla canvien, un fet que passa sovint. Guardiola, el nostre líder, explora la màxima de Sun Txu (segle VI aC) fins a les últimes conseqüències: «Si coneixes els teus enemics i et coneixes a tu mateix, pots guanyar mil batalles sense cap baixa. Si només et coneixes a tu mateix però no el teu oponent, pots guanyar o pots perdre. Si no et coneixes ni a tu mateix ni coneixes el teu enemic, prepara't per a la derrota.»

30

Xerinola

Laporta celebra fins a altes hores de la matinada a Luz de Gas la victòria del Barça en el clàssic. Al festeig s'hi afegeix tota la plantilla i la premsa de Madrid. Tots salten i ballen d'un peu per la gloriosa i inigualable derrota del Camp Nou. La seva lectura és clara: l'Alcorcón n'hi va clavar quatre i el totpoderós Barça, només un.

1

L'amenaça fantasma

Es confirma que Luke Skywalker és el principal enemic de les forces del mal, liderades per Darth Florentino. L'heroi de la resistència republicana va emprar amb la destresa d'un cavaller jedi la llegendària espasa làser contra el malvat Sith Cristiano. L'Estrella de la Mort ja apunta al Camp Nou...

2

El menyspreu

«Que ningú es preocupi... en dos dies estaran lliures. Imagineu-vos els raptors aguantant el rotllo de l'Estatut, la independència i l'idioma català; que si Espanya ens roba, etc. Els mauritans acabaran pagant perquè se'ls emportin». «Hi ha ambaixada de Catalunya a Mauritània?» «Fa uns dies Catalunya demanava la seva dignitat com a nació. Per què ara demana ajuda a Espanya? Per què ha d'anar la Guàrdia Civil espanyola a ajudar-los? Per què s'ha de pagar el rescat amb diners espanyols? Quina vergonya!» Tres comentaris d'usuaris agafats a l'atzar del web d'El País, no de La Razón, discutint sobre el segrest dels tres cooperants catalans.