TAQUIGOL.

ÀLEX SANTOS

«Allò que som»

a l'alça

Més regals al BernabÉu. La primera part del partit del Madrid hauria d'haver acabat amb un cabàs de gols a favor dels madridistes, però el futbol té això, que el petit també hi juga. En la segona, l'Almeria li va plantar cara (2-2) fins que un penal inexistent va tornar a donar vida al Madrid. I no és el primer ajut, aquest any. Fa uns dies, contra el Racing, l'àrbitre es va inventar un fora de joc que va evitar l'empat. Suma i segueix.


Paraula de Pep. Quan es perd el nord, cal tornar al punt: «Allò que som.» Bestial. Es va escoltar després del partit contra el Dépor i va ser un missatge per a aquells que temen que això es pot acabar, que una derrota, un empat, una ensopegada o un mal partit és l'inici del daltabaix. Doncs no.

La frase sencera va ser: «Hem recuperat allò que som.» Vol dir Guardiola que el Barça és alguna cosa molt gran i que hauria de començar a comptar amb el suport i la comprensió dels seus aficionats, especialment comprensió per no estar constantment revisant el pessimisme. També es refereix, és clar, que quan es juga amb un equip farcit de suplents, el to del grup no és el mateix i que cal disposar dels millors per oferir la millor imatge, com es pot veure després de comparar els partits contra el Xerès i contra el Deportivo.

Això és el que hi ha, i el que hi ha hagut quasi sempre; el Barça arma un gran equip, però el pressupost sembla que no dóna per tenir una banqueta al nivell del que hi ha a la gespa, i quan es barregen elements el futbol se'n ressent. Obvi. El que cal, suposo, és avaluar amb més distància que en un partit contra el Xerès val la pena recórrer a la banqueta encara que sigui inferior als titulars i, en cas de desfeta, canviar quatre peces per donar-li consistència. Del partit del Xerès, Guardiola es va excusar dient que no tornaria a passar més. Bé, suposo que volia dir que el joc de l'equip no va ser bo i que, en condicions normals, l'onze hauria estat un altre, com a la Corunya, on els millors sempre són garantia que la cosa està més controlada.

No filem tan prim ni tampoc carreguem contra aquells que viuen quasi tot l'any asseguts a la banqueta o a la graderia mentre els seus companys juguen a futbol. És molt difícil trobar motivació en un plat de segona, encara que sigui en la lliga. Al final, el que ha de comptar és la trajectòria i un partit podrit també encaixa en un calendari que ofega com el que té el Barça. A més, de què es queixa Guardiola i l'aficionat del Barça? Que no s'ha expressat la puresa del futbol barcelonista en un camp de patates on, a més, s'ha guanyat per 0-2? Suma i segueix, que això és llarg.


de baixada

«M'importa un RAVE.» Es prepara un derbi calent perquè ja han saltat espurnes per la manera de qualificar-lo: barceloní o metropolità. Laporta creu que atén més a una qüestió d'àrea metropolitana, cosa que a Sánchez-Llibre li ha caigut com una bufa. I ha dit que li importa «un rave» el que digui Laporta. Un derbi que apuntava maneres, comença coix perquè no sabem com adjectivar-lo. No anem bé.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.