NOMS PROPIS

XAVI TORRES

El tot i la part

1. Mentalitat

Dinamo de Kíev 1, Barça 2. L'equip de Guardiola, campió de grup i a vuitens de final de la lliga de campions. Objectiu complert. Un més. L'equip porta a l'exageració la màxima futbolística que diu que un jugador és la suma de qualitat més mentalitat. Encara que només sigui per estadística és evident que un dia (esperem que molt llunyà) l'equip fallarà en un partit important. Li ha passat a tothom i segur que també ho veurem en el Barcelona de Guardiola. Ara bé, mentre no arribi aquest dia, cal disfrutar de la realitat d'uns futbolistes que saben defensar la samarreta del club com es mereix, és a dir, guanyant sempre. Els meus respectes per a tots ells. I una salutació a tots els caganers.

2. Valdés

Es va empassar l'1 a 0. D'acord, i què? És la constatació d'una evidència que no ha de portar, de cap manera, a obrir una altra vegada un dels debats més injustos que es recorden en el món del futbol. Valdés o Casillas? La qüestió clau dels que reneguen del català. Casillas, que és molt bo, para el doble que Valdés perquè li xuten el triple de vegades. Valdés, en canvi, intervé la meitat però en accions molt més clares per als rivals. És la conseqüència d'un sistema de joc que porta la seva defensa gairebé al mig del camp i que té laterals-extrems i centrals-migcampistes. Valdés ha salvat tants punts que no els recordem, però, en canvi, ha fallat tan poques vegades que les recordem totes. La vida d'un porter: les errades es paguen cares. I dit això, els meus respectes per a Víctor, que després de cada errada que comet eleva el seu nivell de rendiment. Un cop més, qualitat més mentalitat.

3. Messi

Ens atrevim a obrir un debat sobre Valdés, però no sobre Messi que, per exemple, ha fallat en els tres últims partits les ocasions d'un contra un que ha tingut. Qüestionarem ara el millor jugador del món per errades puntuals? No, oi? Ells, Valdés i Messi, són una part del tot. Un tot que abans-d'ahir a Kíev va capgirar el partit a còpia de col·lectivitat, de fer bé la feina de toc, de tornar als orígens en el joc de posició i possessió. I quan un s'equivoca apareix el grup. Sabrà Cristiano Ronaldo el que significa això? Els meus respectes per a ells, per a tots, per als de dins i per als que organitzen des de fora. Perquè ells són els més crítics i els més exigents, capaços (com contra el Dinamo) d'enredar-se en una discussió futbolística (Piqué i Alves) en la celebració de l'1 a 1 o en un debat d'estratègia (Guardiola-Xavi) en ple partit després d'un llançament de falta mal fet.

4. Catalunya-Argentina

I parlant de la part i del tot, com diuen els espanyols, el dia 22 tenim partit de la part. La nostra selecció juga contra Messi i companyia i el tot estarà pendent del que farem. No podem fallar. La millor resposta, uns quants dies després de la consulta per a la independència, és omplir el camp i gaudir de l'espectacle. Que s'adonin de la realitat. La volem sense menysprear ningú, sense sentir-nos superiors, sense trepitjar. Simplement la sentim, la volem. Amb tots els respectes per al tot.

Florentino Pérez
déu nostre senyor madridista
«És una llàstima que Cristiano Ronaldo no jugui a València»
Depèn per a qui, no?
David Albelda
cansat, com molts, de tanta prepotència
«Silva tampoc hi serà i no estem donant la llauna tot el dia»
Això mateix...
Bernd Schuster
veient el 7 blanc escalfant-se a la banda
«Si jo fos Raúl em sentiria humiliat per Pellegrini»
Salsa, salsa!


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.