DIARI DE REDACCIÓ / LLUÍS SIMON
3
El «Necronomicon»
Manel Rodríguez, el company que ha viscut durant anys en la seva pròpia pell tristos desenganys i també alguna nit de glòria de l'Espanyol, escriu una paraula que hauria de ser esperança i que en realitat és maledicció: UEFA. La ratxa catastròfica de l'equip està cantada.
4
Charlize Theron
En l'assaig de l'avorrit sorteig del mundial, l'actriu sud-africana deixa ben clar que no és només una cara bonica –a diferència de David Beckham– i quan surt del bombo la bola de França ella pronuncia ben alt, amb un somriure murri, «Irlanda». La broma té tanta mala llet que Blatter es queda pàl·lid al sofà.
5
Héctor Zelaya
Des d'aquí el meu més sincer homenatge a aquest heroi de la pàtria hondurenya, autor del gol gloriós contra Espanya el 1982. Hondures, un altre cop en el grup d'Espanya,en el mundial del 2010 tindrà una altra oportunitat per passar comptes amb l'imperi que va esclavitzar els seus avantpassats.
6
Ai, els lleons
Avui que és una festa cristiana m'ha vingut al cap aquell gran, i diuen que salvatge, emperador, Neró, que va passar els cristians per la pedra. No és que tingui res contra aquesta mil·lenària i poderosa secta, però precisament avui, després de llegir algun pamflet madrileny, m'he sentit més anticristià (cristià de Cristiano, lògicament) que mai.
7
La llei no escrita
Com a pare he descobert que una de les màximes del futbol de tots els temps –el que passa a la gespa es queda a la gespa– es pot traslladar a les escoles de primària: el que passa al pati es queda al pati.
8
«Metròpolis»
M'ofèn la poca cultura d'alguns dirigents. Un president de club, innocent ell, proposa un mastodòntic homenatge a la gran obra mestra de l'expressionisme alemany –la gegantina Metròpolis de Fritz Lang– brindant, sense xampany, a un club gairebé germà (ehem!) la possibilitat de jugar un partit metropolità i aquest, com si fos Caín, no tan sols el rebutja sinó que el maleeix. Aquesta metròpolis nostra mereix, definitivament, que un Lex Luthor qualsevol li faci una cara nova.
9
Quin «golfo»
Això és el que pensen i diuen en veu alta les persones que es creuen decents i que són prou hipòcrites per no mirar més enllà de l'Hola quan veuen a la televisió que el rei del golf, Tiger Woods, trontolla per culpa de les seves misèries humanes. Fer caure un ídol no costa ni un segon d'esforç. Aquest és el preu de la fama.
10
Xavier Bosch
Tinc molt d'interès a llegir Se sabrà tot, la novel·la que ha donat a aquest periodista, que comandava un dels meus antics programes radiofònics de capçalera –Cafè Baviera–, el premi Sant Jordi. Quan l'he sentit dir «tenim la veritat emmanillada i la realitat segrestada» he imaginat Catalunya mirant-se en un mirall que modula la imatge del país a voluntat d'uns quants.
12
Història d'un penal
Guruceta + Franco + villarato + Catalunya lliure + Laporta impresentable + Sport = penal a Xavi.
13
Guanya el «no» (100%)
No cal perdre el temps en consultes no vinculants. Només hi ha deu persones a Catalunya que poden decidir per tots plegats la independència del nostre país. Són Isidre Fainé (president de «la Caixa»), Josep Oliu (president del Banc Sabadell), Salvador Gabarró (president de Gas Natural), Joan Rosell (president de Foment del Treball), Salvador Alemany (president d'Abertis), José Manuel Lara Bosch (president del grup Planeta), Javier Godó (president del Grupo Godó), Antonio Asensio (president del Grupo Zeta), Antoni Zabalza (president d'Ercros), Antoni Brufau (president de Repsol) i, fa uns mesos, hi hauria afegit el gran repartidor, Fèlix Millet. Ja sabem que el vot és secret, però tot i això, us puc ben assegurar que tots ells voten «no». Els espanyols, doncs, ens hauran de continuar aguantant.
