Pedro, un home de Guardiola

Si en el dèficit de descobriments de Guardiola hi posem Hleb i fins ara també, de moment, Txigrinski, no hem d'oblidar incloure en l'altar dels gran encerts el fet d'haver donat tota la confiança a Pedro, un canari ràpid i amb cara de bona persona que posa sempre el peu, té un joc elèctric i de seguida que t'encantes ja t'ha fotut un cacau a l'escaire. Potser Pedro no serà mai una gran figura, però amb la seva edat s'ha convertit en una eina bàsica del millor equip que ha tingut el Barça en tota la seva història. I això és molt per a un jove de 21 anys. Si a més, ha passat al llibre dels rècords futbolístics per haver marcat en sis competicions diferents en una mateixa temporada, doncs fabulós, perquè aquesta dada estadística la lluirà per sempre més i li atorga ser recordat com aquell jove extrem del Barça que va destacar amb un rècord personal en la millor temporada de la vida del club. Márquez va ensopegar i ens va fer patir perquè un mexicà molt ràpid va superar per dalt Valdés, que no en va tenir cap culpa. És obvi que Márquez està lent perquè li falten partits després de la lesió. Si no juga mai, sempre estarà lent, però no cal que el comentarista de Tele 5 ho repeteixi cada tres jugades. De fet, siguem sincers, algunes de les coses que deia tenien cert sentit –d'altres, no– i potser fins i tot les hauríem dit els seguidors del Barça, però el fet que tinguem clar que ell i la seva cadena no senten cap simpatia pel Barça i que els fa més gràcia que perdi que no pas que guanyi, fa ràbia.

Guillermo Amor, que feia de comentarista tècnic, va ser la discreció personificada i no es va voler comprometre respecte a Márquez en les repetides ocasions en què J.J. Santos, espantat per si el Barça perdia i se'ls esguerrava l'audiència de la final, se'n feia creus. El Barça, com sempre des que el va agafar Pep Guardiola, va demostrar que més enllà d'una peça determinada que pugui grinyolar en un moment donat, manté la seva identitat, la seva filosofia, el seu toc, massa lent això sí durant tota la primera part. Amb l'entrada de Leo Messi, l'escenari va millorar, però tampoc no s'ha d'oblidar la fluïdesa que va aportar al joc Sergio Busquets, desplaçat a la banda fins a aquell moment, jugant al lloc de Touré Yaya, que també va ser substituït. El de Badia ofereix un primer toc més àgil i una menor conducció que l'africà, que no passa el moment més àlgid. Dissabte, el rival serà teòricament més fort, l'Estudiantes de La Plata. Espero que guanyem, perquè si no la retransmissió serà insuportable.