La plenitud d'en Pep

En Pep és el meu fracàs més gran com a aficionat al futbol. La meva taca negra. Quan va passar al primer equip vaig dir que, com a molt, el veia com a suplent. Paraules que he hagut d'empassar-me reconeixent absolutament la meva errada centenars de vegades. No preveia, ni entenia aleshores, el futbol que començava a dissenyar l'actual seleccionador català. En Pep va ser el jugador més llest i útil d'aquell sistema, que ell, ara com a entrenador, ha millorat. Quan injustament el van acusar de dopatge em vaig deixar endur per les acusacions de la justícia esportiva italiana, ara bé, sense gaire convenciment. Estava escarmentat i em seduïa la seva enteresa i la seva digna personalitat. El resultat va ser el que ell va dir. Innocent absolut i injustament inculpat. En ser nomenat entrenador del primer equip vaig tenir força dubtes. Havia fet una campanya de molt mèrit amb el Barça Atlètic, però amb Ronaldinho i Deco a fora i amb l'interrogant d'un rebel Eto'o, no ho veia gens clar. I en els primers partits patia com mai pel desig que tot anés bé. El que va passar després és sabut per tothom. Un resultat esplendorós, no només en l'àmbit esportiu, únic i possiblement irrepetible, sinó també en l'àmbit cultural, social, lingüístic, català i universal. Tot en una sola tacada. S'ha convertit en una icona mundial. Qui s'ha equivocat tant en ell no és la persona més adequada per donar consells, però ja no ve d'una errada. Pep, fes el que vulguis, tot em semblarà bé. Egoistament voldria que continuessis anys i panys. Vull que sàpigues la felicitat que has donat a milions de persones, que has reinventat el futbol espectacle, que tu has fet de la Masia la millor universitat del futbol. Que has aconseguit fer del culer el seguidor més orgullós d'aquest esport que es juga amb els peus però que es basa tot en el cap. El teu plor és el colofó més humà d'un home de bé. Afirmes que tot és resultat del treball. Ho crec. És el lema precís del català més universal.