Balanços innecessaris

Sempre he trobat que eren bastant inútils els resums de l'any que fa la premsa. Doncs bé, seguint aquesta línia el balanç del 2009 pel que fa a l'Espanyol es fa aviat. Només un episodi positiu: la inauguració del nou estadi. I encara, perquè ara resulta (de fet no hauria de ser cap sorpresa) que, com ens recorda Ramon Planes, «ha suposat un sacrifici econòmic que ha repercutit en l'equip». De les coses que no han anat bé, no cal ni parlar-ne, tots les tenim a la memòria. La qüestió rau ara a intentar «no veure sempre les coses del costat negatiu», com també ens remarca el mateix director esportiu. Difícil, molt difícil. De ganes que tot s'adreci, que l'equip vagi bé n'hi ha. El problema és que la realitat és molt tossuda. La primera prova de foc la tenim aquest mes. Quatre partits (València, Saragossa, Osasuna i Mallorca) que, sens dubte, marcaran un canvi de dialèctica, el bon rumb amb vista a la segona volta. De tota manera, cal anar a buscar el guarisme de la psicologia. L'any passat, l'Espanyol va acabar la primera volta només amb 15 punts i ara en té 16. Molt malament haurien d'anar les coses per no engruixir el coixí. Perquè, a veure, allò del curs passat, ni de conya. Aquell patiment sí que queda gravat a la memòria. És clar que, parodiant Virgili «per als desventurats mortals, els dies que primer fugen són els millors». I quan no en tens... qui no es consola és perquè no vol! Bon any!