Messina, Creus i les paraules

Quan Ettore Messina va dir aquella frase que «és més important com es fa l'equip a l'estiu que com s'entrena després» que va servir per titular diumenge l'entrevista que publicava El 9 no tinc clar si no va calcular prou bé el que deia o si, per contra, va calcular-ho perfectament. La sentència es pot interpretar d'unes quantes maneres, però la que salta més a la vista és un reconeixement a la feina de qui hauria pogut ser el seu cap, Joan Creus, i per passiva –i sobretot veient com s'ha enfonsat l'equip en l'ACB–, una crítica implícita a la gestió del club que el paga, el Madrid, i al seu cap actual, Antonio Maceiras. «Els errors de l'estiu poden costar molt de solucionar», deia Messina. També sorprèn que un entrenador del seu prestigi, que ha guanyat tant que en el Madrid no s'hi juga gairebé res, insisteixi tant a protegir-se. Perquè se suposa que ell no té cap culpa que Sergi Llull i Felipe Reyes s'hagin lesionat. I també se suposa que la clau dels èxits o fracassos del Madrid no són ni Sergi Llull ni Felipe Reyes, sinó fer rutllar com un equip i marcar rols sense que aflorin els egoismes en una plantilla que amb Jaric –i algun més que n'arribarà– potser sí que s'acostarà als 30 milions d'euros. De fet, ja ho deia l'italià: «En la secció tenim autonomia i tot el que necessitem i ens fa falta.» Coneixent l'habilitat de Maceiras, és per no dubtar-ne. Però, tornant a Messina, que aquest «tot» sigui guanyador depèn en gran part d'ell i, de moment, l'aposta de l'inexpert directiu Creus per l'inexpert entrenador Pascual està marcant clares distàncies sobre el duet Maceiras-Messina, als quals, per raons òbvies, ningú no els ha d'explicar de què va el bàsquet de primera línia.

Però on començo a sospitar que Messina es pot començar a sentir superat és quan al·lega al període d'adaptació que necessita tota nova plantilla i argumenta que el Barça només ha fitxat Ricky, Mickael i Lorbek «que, pel que saben de bàsquet, són bons i són intel·ligents. Per això la seva adaptació ha estat ràpida». Deixant de banda que Ricky, Mickael i Lorbek només són el base, l'aler i el pivot titulars i que oblida que també ha arribat Ndong, em sembla molt més greu que, si el Madrid només conserva quatre peces de l'any passat, els nouvinguts no siguin tan «bons i intel·ligents» com els del rival. Aquest home em sorprèn, perquè aquests dos qualificatius són precisament els que em vénen al cap per associar-los als noms de Prigioni, Garbajosa, Lavrinovic, Velickovic, Vidal... I tots aquests, i uns quants més, els ha fitxat el Madrid. Quan arribi el pròxim li haurem de preguntar al tècnic si, aquest cop sí, està a l'altura.