L'OK lliga més competitiva

Quatre líders diferents en quinze jornades és una bona notícia per a l'hoquei sobre patins, una diversificació estimulant. Aquesta edició de l'OK lliga és la més competitiva en molts anys i la gran novetat és que el Barça no ocupa el primer lloc, tot i que continua sent el màxim favorit perquè té un gran entrenador, Ferran Pujalte, que ho ha demostrat a bastament al Vic, i alguns dels millors jugadors del món, amb Borregán al capdavant. De fet, va arribar a ser tercer amb quatre punts menys que el Vic i ara és segon empatat a punts amb el Liceo, conjunt que no guanya la lliga des de l'exercici 1992/93. El Vic és tercer, molt a prop. Aquesta competitivitat inusitada coincideix amb dos variacions implantades aquesta mateixa temporada. D'una banda, les modificacions en el reglament que han provocat més gols i un joc més vistós i amb finals més imprevisibles. I d'una altra, l'eliminació del play-off. Respecte del primer punt, simplement els que són bons continuen sent bons i els equips de dalt són més o menys els de sempre. D'acord: el Reus, actual campió d'Europa, ha baixat sensiblement i va haver de patir per entrar en la copa, però la plantilla dels roig-i-negres d'aquesta temporada és inferior a la que va obtenir el ceptre continental tot i que aquesta acumulació de jugadors veterans i de qualitat que té ara mateix li pot atorgar una alta perillositat en una competició de curt recorregut com la copa. Sigui com vulgui, la incidència és materialitza en un major espectacle, no pas en una alteració de l'ordre preestablert. Quant al fet de jugar-s'ho tot en una lliga regular, hi va haver anys en què la superioritat del Barça era tan manifesta que hauria estat idèntica amb noves regles, sense play-off o amb qualsevol canvi que s'hagués implantant. L'equip blaugrana va anar eixamplant el seu domini real i psicològic i malgrat que en ocasions hi havia equips de dalt prou qualificats per plantar-li cara, no se'n sortien en el context d'una llarga lliga regular perquè no podien mantenir la concentració suficient durant trenta jornades i no tenien prou plantilla. Una excepció va ser el Vic de l'exercici passat. Entenc, no obstant això, que el fet de saber que després hi hauria un play-off, una segona oportunitat, els donava un cert marge per no cremar totes les naus en la fase regular quan ja intuïen que el Barça probablement també acabaria irremissiblement primer. Una mica, deixar-se anar quan ja tenien garantida la presència en els quarts de final i esperar a veure què. El què era sempre el mateix: el Barça, campió. Els blaugrana han guanyat les dotze darreres lligues.