La clau d'una generació

Fa deu anys, la temporada 1999/2000, nou dels vint entrenadors que havien començat la lliga procedien de fora de l'Estat espanyol. Toshack, Van Gaal, Ranieri, Cúper, Luis Fernández, Brindisi, Krauss... ocupaven les banquetes d'alguns dels equips més importants. Era l'època en què la lliga espanyola, probablement, estava un graó per sota de la Premier i el calcio, i en què els tècnics locals encara no havien aconseguit el mateix prestigi que ja tenien col·legues d'altres països. L'escenari, però, ha canviat radicalment. Ara mateix, són només tres els entrenadors nascuts fora de l'Estat que entrenen equips de primera divisió. Un és l'argentí Gorosito, que acaba de substituir Cuco Ziganda al Xerez, i els altres dos són entrenadors formats aquí: la curta carrera de l'argentí Pochettino com a tècnic s'ha desenvolupat íntegrament a l'Espanyol, i el xilè Manuel Pellegrini, ara al Madrid, va aterrar a Vila-real ja fa sis temporades. Un dels factors que ha afavorit aquesta tendència és l'exemple del Barça i, concretament, el de Guardiola. Amb Rijkaard, de fet, la junta de Laporta ja va apostar per un perfil molt concret: un exjugador jove, amb poca experiència a les banquetes i amb gust pel bon futbol. Una estètica futbolística que a poc a poc es va anar traslladant a la selecció campiona d'Europa. Va ser en aquella època quan alguns tècnics com ara Valverde, Manolo Jiménez, Mendilíbar, Marcelino, Ziganda o Quique Sánchez Flores van començar a treure el cap en l'elit de la lliga. Després, la irrupció de Guardiola ha coincidit amb la d'altres entrenadors joves com són Emery, Oltra, Míchel, López Muñiz, Gay, substitut de Marcelino al Saragossa, o el mateix Lillo, que després d'una llarga etapa entrenant en clubs de segona línia, acaba de tornar a primera gràcies a l'oportunitat que li ha donat l'Almeria.

El model Guardiola ha animat molts clubs a apostar per joves talents de les banquetes, que comparteixen competició amb veterans il·lustres, com Manzano, Lotina, Caparrós, Preciado o Portugal. I els resultats els donen la raó, ja que la majoria dels equips de la lliga, fins i tot alguns de ben humils, intenten adoptar un estil de joc més modern, més atractiu i solen plantar cara amb molta dignitat en les competicions europees. A banda de la il·lusió i del llarg recorregut que ofereixen tots aquests tècnics en ascensió. En la lliga espanyola, per exemple, la mitjana d'edat dels misters és de 46 anys, i n'hi ha onze que estan per sota d'aquesta xifra. En la Premier, en canvi, només n'hi ha tres per sota dels 46: els italians Mancini (Manchester City) i Zola (West Ham) i el català Roberto Martínez (Wigan). Aquí, l'ombra del triplet encara és allargada i el model del Barça guia el destí de la millor lliga del món.