l'ENDEmÀ DE LA FIRA

JOAN MARTÍ

Per mèrits i per netejar consciències

Quan Natàlia Rodríguez es va estavellar a Berlín l'agost passat contra un mur insuperable, Miguel Escalona, el seu entrenador, es va mossegar la llengua. D'entrada, va fer declaracions políticament correctes que s'adeien al seu tarannà d'home tranquil. Però la inversemblança de la situació era de tal magnitud que va capgirar el seu registre. Va reflexionar i va arribar a la conclusió que la federació espanyola els havia deixat sols i que no havia reclamat amb prou energia després de l'eliminació de la seva atleta, que va entrar primera sense cap mena d'oposició en la final dels 1.500 metres del mundial. Que els havien deixat venuts, vaja. Rodríguez va demostrar que de les que van entrar era la més forta i el tema era decidir si havia comès una acció incorrecta sobre l'etíop Gelete Burka, una altra de les grans favorites. Ja ho vaig escriure en el seu moment. Si Natàlia, a pesar dels xiulets, hagués donat la volta d'honor aïllant-se dels que bramaven, els jutges no ho haurien tingut tan fàcil. Sigui com sigui, Escalona, pensa que si la pressió de la delegació espanyola hagués estat l'adequada, potser tampoc no l'haurien desqualificada, perquè considera que Rodríguez no va cometre cap acció que mereixés la desqualificació. Escalona es va queixar del tracte rebut per part de la federació espanyola i li va fer saber al president José María Odriozola. Això, la cursa, va ser a l'agost i ho recupero ara perquè el tècnic tarragoní de 47 anys va ser premiat en la gala de l'atletisme espanyol amb el guardó de millor entrenador del 2009. Escalona ha fet mèrits per ser premiat una i mil vegades des de fa anys, perquè la seva atleta de capçalera presenta el millor currículum de la història del mig fons espanyol femení i perquè, a més, ha demostrat que la descentralització no ha d'afectar necessàriament el rendiment i que, des de Tarragona, també es pot fer molt bé la feina. Però el guardó de dissabte és allò del copet a l'esquena i també, per què no, d'un cert remordiment per omissió. Jo, personalment, entenc que Natàlia empeny involuntàriament l'etíop i que aquesta cau, però també veig que en les curses de mig fons hi ha contínues topades i molts cops de colze força més mal intencionats que el que va fer Rodríguez. Desconec la jurisprudència en aquest sentit, ni sóc jutge. El que sí que em va sobtar és que la federació espanyola, amb les ànsies que té sempre d'acumular medalles que ja les compta abans de començar els campionats, es quedés tan ample i no muntés un bon sarau. Sigui com sigui, el que compta ara és que Natàlia Rodríguez segueixi amb força la seva preparació per arribar a l'europeu de Barcelona en forma i que si continua sent la millor, com ho era a Berlín, ho pugui demostrar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.