Un canó a la segona línia

El «sí» de Cesc Fàbregas al Barça, pendent de tancar un acord amb l'Arsenal que anuncia llargues nits d'espera, obre noves dimensions en el perfil d'equip que els aficionats van tenint al cap amb vista a la temporada que ve. El valor del retorn del crack d'Arenys no té un pes únicament futbolístic. Va més enllà. Recuperar Cesc, una referència de només 22 anys, significa allargar en el temps la idea de futbol que defensa el club, vol dir ampliar la generació de migcampistes dominants del planter dels quals viu el Barça –Milla, Guardiola, Xavi, Iniesta...– en les dues últimes dècades, representa un pas més en la identificació del projecte amb la seva gent –a Cesc, un culer el veu com un dels seus–, ajunta sobre el camp la promoció del 87 –Fàbregas, Messi i Piqué– per mirar de revalidar aquell equip cadet que va passar a la història, que aniquilava els rivals i, de passada, esgarrapa al Madrid una de les poques peces del mercat que podria dotar-lo d'identitat, el gran cavall de batalla del club blanc, acomplexat i empetitit des de fa anys per l'absència d'un estil que li ha fet perdre tots els debats amb els blaugrana. La decisió de Cesc no farà més que incentivar l'escletxa i, a més, aportarà diversitat, verticalitat i definició a la segona línia de Guardiola. El Barça rebrà un volant ofensiu que en 20 partits a l'Arsenal ha fet ja, aquest any, 14 gols. I queda gairebé una volta. Quants golejadors firmarien aquesta targeta de visita? Ibra n'ha fet 13. Si l'acaba tenint, Guardiola haurà de conviure amb un magnífic debat: pot Cesc formar el triangle amb Xavi i Iniesta o són dos llocs per a tres homes? Ho veurem. Tots s'hauran de guanyar el lloc. Fàbregas perquè acabaria d'arribar, i Xavi i Iniesta perquè entre tots dos han fet la meitat (7) dels gols que ha fet Cesc. O això o decantar-se per una vella cançó: la dels tres baixets. Ningú pot atrevir-se a dir que aquests tres no podrien jugar junts.