Els bons jans

a l'alça

Encara dempeus. Plogui, faci fred o sol, el Barça continua dret. Malgrat que sigui festa a la Meseta, el Barça és líder, i en el pitjor dels escenaris, també convenia veure el Barça en una situació delicada per veure si és capaç de sobreposar-s'hi. Doncs ja tenim l'escenari: la primera derrota de la lliga. La setmana vinent, amb una defensa més honrosa, potser no es patirà tant i tot tornarà a la normalitat. Ara com ara, molta tranquil·litat.

Una de les conclusions més compartides en l'entorn barcelonista és que la imatge que projecta Joan Laporta no és positiva i que l'ha acabat per demonitzar davant l'opinió pública, i d'això n'han pres bona nota els dos successors que des de dins del club pretenen agafar el testimoni de l'actual president del Barça. L'estil de Laporta no agrada i s'entén així que no només els dos aspirants de la continuïtat (Alfons Godall i Jaume Ferrer) hagin marcat distància respecte al to de l'actual president, sinó que vulguin traslladar a l'associat barcelonista que si bé el model sembla inqüestionable, les formes han de ser d'una altra manera, amb la qual cosa es volen assegurar els rèdits que, de ben segur, pot donar el moment en què es troba el Barça.

La situació sembla fàcil, llavors: si la cosa funciona, només cal corregir l'estridència, i aquesta sembla que es troba, perquè així ho ha acordat tothom, en l'estil de Laporta, en la seva gestualitat, el seu to, el seu caràcter, etc. Sembla sorprenent que tots aquests trets, que inicialment jugaven a favor seu, ara s'hagin girat en contra del president barcelonista.

I també en parlen altres precandidats, com Agustí Benedito, i se li ha sentit dir una cosa semblant a Sandro Rosell: que el comportament de Laporta no s'ajusta al càrrec que representa. Sembla, doncs, que el proper president del Barça tindrà les formes refinades i serà difícil sorprendre'l en una instantània perdent els papers i les formes i duent el club a la vergonya aliena. Això està prou bé.

Però també seria interessant que la bona conducta que promouen els nous aspirants per al futur no ens porti un president massa bon jan, tou i sense el caràcter que es necessita per governar aquest transatlàntic, en què els cops de vent i la mar agitada per on navegarà necessiten també un líder que els tingui ben posats, per no caure en perfils que ja coneixem i que el club ha hagut de patir.

Els bons jans i les bones persones sempre tindran més recorregut que els grollers i els mal parits, però en aquesta selva del futbol, de federacions, de corruptes i d'interessos foscos en què alguns estarien disposats a vendre la seva mare, un precandidat a qui només se li vegi el perfil de bona persona no tindrà gaire recorregut. Al Barça, com en qualsevol institució, els dies d'agitació són més nombrosos que els de joia, i són precisament en els primers que un president amb caràcter i lideratge servirà més que un que sigui un bon jan.

de baixada

Mort a Vancouver. Hi ha coses que, segons en quins països succeeixin, s'accepten amb més resignació. Al Canadà no se li retreu res perquè és un dels països grans. Si la mort d'un esportista de luge passés a Barcelona 2022 el rebombori per incompetència ens ensorraria. I què es diria si, a més, descobrissin la tradició dels correbous? Al Canadà s'ha iniciat també la matança de foques i no hi ha res a comentar.