Ara entenc moltes coses

Estem en la recta final de la competició, una pena, perquè les coses bones també s'acaben. Per a alguns no tindrà un final feliç, només un equip, una afició, marxarà plenament recompensat. És en aquest moment quan veig la diferència d'estar en un cantó o en l'altre. Quan ets jugador, la millor copa és guanyar-la, si perds marxes a casa vivint bons moments però sabent que no has arribat al final del teu objectiu. Quan ets aficionat, també vols la copa per al teu equip, però si el teu equip marxa a casa a les primeres de canvi, vius la decepció de manera diferent. Uns primers moments d'abatiment, un sopar amb la teva gent, uns brindis amb aficionats d'altres equips i una diferència molt gran, l'endemà continues vivint la copa. Sí, sense el teu equip però rodejat de bàsquet i sentint-te un privilegiat. Participar de la copa com a jugador no ho tries tu; venir com a aficionat, sí, i realment val la pena i ara entenc moltes coses. Encara no sabem com acabarà la competició, el que sí que estic segur és que l'aficionat al bàsquet, sigui d'un equip o d'un altre, d'una ciutat o d'una altra, haurà guanyat una copa. Malauradament, no podré dir mai que he estat campió de la copa com a jugador encara que he estat ben a prop, el que sí que puc dir ara que hi estic com a aficionat és que guanyi l'equip que guanyi segurament els jugadors no hauran disfrutat tant de la copa com els aficionats. Segur que repetiré.