Mirem Barça TV

En una televisió d'una entitat hi ha el perill que quedi entotsolada en si mateixa, que actuï amb poc esperit crític. A Barça TV aquest risc, de manera general, s'ha evitat, fet atribuïble als responsables i, per lògica, els dirigents del club. S'assembla molt a les ràdios i televisions locals que van aconseguir no ser la veu de l'amo de torn, com volia el partidisme llagoter a principi de la democràcia. Ara són més que dignes, amb una extraordinària proximitat de veracitat contrastable.

No és fàcil aquesta voluntat d'equanimitat en una institució en què tot és, i ha de ser, pluralisme, crítica i controvèrsia, en què els egos i ambicions estan a flor de pell. Hom sap que, per desgràcia, la popularitat del club supera la de les nostres institucions i la dels seus dirigents, tan porucs fent de majordoms de Madrid. A Barça TV hi ha més ambició que diners, és obvi, la programació és correcta i l'interès i varietat dels programes abasten aspectes prou diferents de tot l'entorn social i cultural blaugrana. A més, de l'esportiu, només faltaria!

Barça TV fa un esforç que cal elogiar per la normalització de la llengua catalana, per reforçar la patent crítica del club, tot indicant amb honradesa encerts i errors en el joc, en el comportament de tots els jugadors de tots els esports i competicions. Il·lusiona el fet d'entrar en una casa o local de qualsevol part del món i sentir un elogi per la voluntat d'equilibri entre informació, anàlisi, fets culturals i socials, sempre des de la catalanitat i la universalitat. Tant de bo aquest perfil continuï amb vista a les eleccions i després, i que els nous dirigents entenguin que centenars de milers de persones que veuen en un moment o un altre Barça TV estan vivint dins l'àmbit social de l'Esport i Ciutadania. El lema que ha fet possible que no ens haguem venut la samarreta a una casa d'apostes, sinó que lluïm el logotip de l'Unicef i seduïm amb el futbol, el bàsquet, meravellós equip, i la resta de seccions i pels valors que defensem.