DIARI DE REDACCIÓ. ] / LLUÍS SIMON
16
Valero Rivera
A la televisió, que és un món carregat d'analistes tècnics directament indocumentats que fan valer una efímera fama com a esportistes, s'agraeix quan algú és capaç d'alliçonar-nos amb una clarividència tan devastadora. A Kiel, en el minut 3, Valero ja va tenir clar, que el Barça, que llavors anava perdent, s'havia fet psicològicament amb les regnes del partit.
17
L'excursió d'Hereu
L'alcalde de Barcelona se'n va a veure com els esportistes catalans fan un paper ben galdós a Vancouver i regala una samarreta del FC Barcelona al jove alcalde de la ciutat canadenca. Immediatament, un fenomen paranormal succeeix al nostre país. Ningú de l'Espanyol reclama el dret a la igualtat d'oportunitats. On són Sánchez Llibre, Collet i companyia? Han perdut facultats o han assumit finalment la seva metropolitanitat?
18
Parlem del meu llibre
L'editorial Cossetània ha tingut per bé publicar-me un petit assaig –Catalunya contra Espanya, el partit interminable– sobre com els nostres amics del govern espanyol han donat un suport poc agraït a la internacionalització de l'esport català a través de les nostres federacions. Un company ja m'ha comentat que es tracta d'una bona novel·la de ciència-ficció, que en realitat és el que sempre he volgut fer!
19
Joan Creus
L'escolto a la ràdio i el seu sentit comú i la seva mà esquerra (allò que en diuen senderi) em deixa trasbalsat. Allò que hauria de ser una qualitat majoritària esdevé excepcional. Probablement s'ha quedat la dosi de seny que em correspondria a mi mateix per una simple qüestió estadística.
20
L'ombra d'Espriu
Malgrat l'esforç, segurament desmesurat, de tots els professors de literatura que he tingut per modelar el meu lòbul parietal inferior de manera que el meu cervell acceptés de manera pacífica i natural qualsevol forma de poesia, sobretot la del país, el fracàs es va consumar definitivament quan em van posar una guitarra elèctrica a les mans i vaig aprendre a tocar Anarchy in the UK. Ningú no és perfecte.
21
Bàsquet reial
Després d'aixecar la copa de bàsquet, una qüestió existencial em preocupa abastament. Es gaudeix més fent puré el Madrid dels 11 fitxatges o veient el monarca saludant els seus fervorosos admiradors bascos i catalans? També hi ha una tercera via, la d'observar Florentino jugant al Tetris amb el mòbil amb un missatge clar als seus ulls: «Algú rebrà per fer-me venir!» Que les tres coses passin al mateix temps és un senyal claríssim que l'era d'Aquarius ja és aquí.
22
Daniel Faraday
Agraeixo el petit homenatge a Perdidos dels companys del Crackòvia amb Sergio Ramos imitant el meu alter ego lostià.
23
«El pitjor dia del rei»
Qui assegura que Alfonso Armada i Joan Carles I no estaven en connivència aquell famós jorn del 1981 fa un judici d'intencions perquè ni l'un ni l'altre, sobretot el segon, ho confessaran mai. La veritat, però, tampoc ens faria lliures.
24
El tripartit
Quan era becari, o alguna cosa així, vaig fer una crònica d'un partit de futbol en què intervenien tres equips –després he fet coses pitjors– i el cap de secció, mentre s'ho repassava, a banda de fer-se un fart de riure, va intentar comprendre com s'ho farien d'una manera física i real tres equips d'onze jugadors al mig del camp per mirar de posar-se d'acord, només, sobre les normes de joc que s'haurien d'aplicar. No sé si m'he explicat.
