LA PRÒRROGA DE LEB OR
Un equip llançat
Divendres passat, a Girona, el Burgos va aconseguir la seva desena victòria consecutiva. És un equip format per jugadors amb una àmplia experiència en la LEB Or –com Alberto Miguel i Manu Gómez, per un grup de jugadors menys experimentats però molt treballadors i que han ofert un alt rendiment les últimes temporades –Jesús Castro, Aloysius Anagonye, Peter Lorant i Jason Blair– i per un altre grup en què destaquen la qualitat i el talent –Ivan Corrales, Chris Hernández i Zach Morley (en la foto)–. Tots ells dirigits per Andreu Casadevall, un tècnic que coneix bé la categoria i que ja sap què és pujar a l'ACB (ho va assolir la temporada 1990/91 amb el Llíria i la 1999/2000 amb l'Alacant. La temporada 2006/07 vaig coincidir amb ell a Lleida, encara que després de dues derrotes en les primeres dues jornades la directiva el va acomiadar. Vaig tenir poc temps per conèixer-lo, però durant el mes i mig que vam treballar junts em va fer la sensació que és un entrenador amb unes idees clares, molt coherent i, sobretot, molt dialogant amb els jugadors. Donava llibertat als jugadors per prendre les seves pròpies decisions en qualsevol moment, fet que dóna molts bons resultats quan es disposa d'una plantilla talentosa. De ben segur que la mà de Casadevall té molt a veure amb la magnífica ratxa del seu equip. Deu victòries seguides són molt difícils d'aconseguir, i més en aquesta competició que ja em comentat altres vegades, que destaca per la seva igualtat i pel fet que és molt difícil guanyar fora de casa. Aquesta bona ratxa ha de servir per afrontar l'últim terç de competició amb les expectatives ben altes i, fins i tot, si guanyen el pròxim partit a casa contra el CAI, pensar a aconseguir l'ascens directe.
MATT KIEFER. El pivot americà va debutar la setmana passada amb el CBT amb molts bons números: 21 punts, 7 rebots i 24 de valoració en 27 minuts. Kiefer va començar la temporada al CAI, on va tenir problemes de lesions i pocs minuts, i ha estat cedit a Tarragona, on intentarà capgirar la situació l'equip, que està a tres victòries de la salvació. La setmana passada vaig comentar que, vistes les dinàmiques dels últims classificats, el CBT tenia molts números per jugar el play-out, però aquesta incorporació fa que la seva salvació no sigui tan llunyana. És un cinc força mòbil i que guanya bé la posició dins la zona. No és un jugador amb gaire talent, però sí que té un parell de moviments molt efectius gràcies a la seva alçada i que domina bé. Ha de ser la referència interior, tal com ho va ser l'any passat a Vic, on va ser clau perquè l'equip fes una temporada sense gaires patiments que el va permetre fitxar per un dels grans.