DIARI DE REDACCIÓ. ] / LLUÍS SIMON
23
Creuant l'espai i el temps
Veig l'Stuttgart de Molinari, Cacau i Hleb i no puc evitar que em revingui al cap el meu primer gran àlbum de cromos de futbol, el del mundial 82. Recordo com si fos ahir els germans Kar-Heinz i Bernd Foster, uns defenses forçuts talment sorgits d'una òpera de Wagner, i l'elegant Hansi Müller, un «fino estilista», que dirien els diaris d'abans. Devia ser l'únic llatí que en aquell mundial volia que guanyessin Briegel, Littbarski –el millor jugador alemany que he vist mai–, Rummenigge i companyia. Això sí, quan canviàvem cromos l'Stuttgart era el «Suchard», com la xocolata.
24
«On tour»
Continua a Girona la triomfal gira de presentació del meu primer (i últim?) llibre. Estic començant a preocupar-me (no per les vendes, que això ja ho faré més endavant), sinó perquè les persones de pensament polític més moderat són les que n'estan més encantades i, teòricament, pretenia agitar les ànimes més viscerals.
25
«Off the record»
En un esmorzar amb Sandro Rosell i una vintena de periodistes el presidenciable demana discreció a tots els convidats. Això sí que és un exercici de fe. Els periodistes som, per definició, els xafarders més grans que hi ha a la capa de la Terra i, per tant, tothom ja sap –sense necessitat d'escriure-ho– tot el que es va dir en la trobada.
26
Que caic!
Amb els resultats dels catalans en els Jocs de Vancouver m'he quedat bastant tranquil. El meu lamentable (patètic, diria) nivell com a esquiador veig que és directament proporcional als homes que ens representen en l'àmbit internacional.
27
Marroc o Dubai
El racisme no existeix. És una entelèquia superposada a la condició humana, tot i l'esforç de Pilar Rahola i Maria Pau de la Janer perquè ens convertim a la causa. Si a Salt o a Vic vingués un xeic de Dubai o un príncep d'Aràbia i decidís regalar una televisió de 42 polzades a totes les famílies de la vila els mateixos ciutadans que ara escridassen els marroquins de classe baixa el nomenarien de facto fill predilecte.
28
Freud, en acció
Si m'haguessin deixat redactar la pregunta de la consulta –i han fet bé de no deixar-me fer-ho– hauria estat aquesta: «Esteu d'acord a continuar sent subjectes passius en l'imaginari sexual dels espanyols?» M'hauria agradat veure la cara de les monges que van sortir retratades en la portada d'El Punt...
1
laporta2010.cat
Començar una gran campanya política a través d'internet ja està molt vist. Obama n'és el principal referent, però els enemics de l'actual president dels EUA no li van poder retreure llavors mai cap indignitat en el seu extraordinari currículum. En aquest sentit, el full de serveis del president del Barça és apoteòsica.
2
«Al loro»
Avui penso que la futura presència d'en Jan al Parlament sacsejaria els polítics catalans i espanyols d'una manera mai vista. Un discurs a la tribuna del Parlament com aquell llegendari «no estamos tan mal» –de fet, sí que ho estem– aixecaria tanta polseguera que la fina línia entre polític responsable i freak de l'any potser s'esborraria definitivament.
3
In-dependència
Una tercera reflexió. Ens queixem que els polítics catalans s'agenollen quan van a Madrid a canvi de quatre rals. Laporta és vicepresident de la federació espanyola i sempre ha actuat amb connivència amb Ángel Villar, un nacionalista espanyol de cap a peus. Això no és una opinió, és un fet.
