Treballar o conspirar

«No es fa bona literatura amb bones intencions ni amb bons sentiments», va deixar dit l'escriptor André Gide, premi Nobel de literatura el 1947. La impossibilitat de crear obres valuoses a partir de la bondat, i en canvi sí sobre la maldat i el conflicte, és, de fet, una de les qüestions fonamentals de la creació artística. La idea que als homes i les dones els atrauen més els fets truculents que la normalitat quotidiana, el conflicte que la calma, les baixes passions que les bones intencions, està més o menys establerta i acceptada. Posada al dia aquesta idea, mirem per exemple la televisió: els programes de més audiència són els que graten en les mesquineses de l'espècie humana.

Però aquí hem de parlar d'esports i d'alguna manera hi hem d'anar a parar. El Barça de Guardiola ha portat la contrària a Gide. Pel camí del bon futbol, de l'espectacle creatiu, del respecte als rivals i a les essències del joc, de les bones intencions, dels bons sentiments... en definitiva, pel camí més difícil, aquest equip ha creat una obra meravellosa. Bona literatura, Gide. Futbol del que queda en la memòria i en l'ànima. Però, alerta, si ha tingut reconeixement general ha estat exclusivament perquè s'ha materialitzat en un ple de títols, fins a sis. No han passat ni tres mesos de l'última copa, però, i aquesta obra està tancada al museu dels records. El Barça de Guardiola té els elements en contra i només es té ell mateix per sortir del pas. Les campanyes engegades des de Madrid des de l'estiu passat van fent forat. És igual que l'invent del villarato estigui basat en mentides i manipulacions. També hi ha una feina de desgast més profunda per negar els mèrits del Barça de les sis copes. La magnitud de la gesta del Barça està sent contrarestada amb tota mena de recursos contraris de la mateixa magnitud o més. Florentino Pérez no s'ha limitat a invertit 270 milions d'euros en jugadors per reforçar el Real Madrid. Aclamat com a messies, mou tots els ressorts per fabricar armes demagògiques, com això del villarato, i per desqualificar els mèrits objectius del Barça, amb una manipulada subjectivitat dels mitjans de comunicació. Mentre entre setmana el Barça (l'equip) treballa, el Madrid conspira. De l'efectivitat d'aquesta manipulació no se n'ha de desvincular tampoc la directiva del Barça, més distreta en altres afers que a vetllar per la solidesa del club. Començant pel president, que fa més per les futures eleccions al club i per les de la Generalitat que per protegir el club i l'equip. Les distraccions pròpies alimenten també les conspiracions alienes.

En aquest context, les percepcions dominen més que els fets objectius. Fins ahir. Perquè sempre un dia o altre arriba l'hora del futbol. Els partits que despullen les mentides i et posen davant del mirall, de la realitat. Amb partits com el d'ahir al Bernabeu es pot fer molt bona literatura, de la que agradaria a André Gide. Té tots els elements de la tragicomèdia, l'ascens fictici dels superbs i la caiguda real de la falsedat, els diners claudicant contra la bona feina. Cada vegada que el projecte de Florentino Pérez s'ha trobat cara a cara amb la realitat ha fracassat. L'Olympique de Lió li va donar ahir una altra lliçó d'humilitat. És igual, sempre han reaccionat de la manera més equivocada per posar-hi remei. El Barça s'enfrontarà ara en la lliga a un rival desesperat, despullat per fi. El soroll, ara, envairà la casa blanca.

I Guardiola, com sempre, a la seva. Amb el bon futbol, les bones intencions, els bons sentiments. Per fer-ne, altre cop, literatura de la més bona. A pesar de Gide i de...