Amb la moral guanyada

L'estiu passat, quan el Barça i el Madrid configuraven les seves plantilles, s'endevinava una lliga ACB trencada entre els dos equips amb economia de futbol i els setze que viuen només del bàsquet. Amb permís del Caja Laboral, que discuteix al Madrid el segon lloc de la lliga, la fractura hi és, però no és l'única. El curs va revelant també una gran distància entre el Barça i el Madrid, llaurada pels blaugrana en un repertori variat de maneres de guanyar els blancs. Amb final ajustat en la supercopa, de pallissa en la lliga amb un Madrid disminuït per les baixes, de pallissa en la final de la copa amb el Madrid al complet, i amb cinc minuts finals de defensa antològica abans-d'ahir. L'equip de Messina no passaria tota aquesta setmana a Catalunya –després del Palau, dissabte visita Badalona– si en l'última jornada del Top 16 no hagués perdut contra el Maccabi a Vistalegre un partit que dominava amb certa comoditat fins que dos triples dels de Tel-Aviv van començar a condemnar els blancs a la seva pròpia por, la de heure-se-les amb el Barça. La moral guanyada també vol dir això, la presència en l'horitzó de qui sempre et guanya atrapa un equip en la por de perdre fins i tot quan no el té al davant. L'únic perill per al Barça ara mateix és que, a còpia de provar-ho, el Madrid acabi aprenent a jugar contra els de Xavi Pascual. Ara fa un any, el Barça va superar el complex d'inferioritat que patia cada cop que jugava contra el Baskonia en el segon partit dels quarts de final de l'Eurolliga, amb els errors del primer partit frescos en la memòria i les ganes d'alliberar al cap de 48 hores la ràbia de la derrota. És el mateix clau roent a què avui mirarà d'agafar-se el Madrid i, per tant, la porta que el Barça li ha de tancar. Per posar el 2-0 en la sèrie i per guanyar-lo per cinquè cop, però sobretot, per continuar amb la moral guanyada. La moral no en té, de marcador. És d'un o és de l'altre. D'això va el joc del play-off.