El somni de Laporta, la Generalitat

Ahir va sortir a la venda el llibre Un somni per als meus fills, de Joan Laporta, la constatació evident, per si algú encara tenia dubtes, que el president del Barça es vol presentar a les eleccions. L'obra, d'Angle Editorial, és un compendi de reflexions de Laporta sobre el Barça i Catalunya. Un dels fragments diu: «Jo mai he fet política. I, per tant, ara més que mai, necessito gent que m'aconselli bé. El 2003 tenia el convenciment que hi podia haver algú que sabés tant com jo del Barça, però més, us asseguro que no. Aleshores visualitzava un club diferent, una entitat que mostrés un discurs ètic, de valors... i són aquests principis els mateixos que penso que hauré d'aplicar ara al meu país. És qüestió d'aprendre del discurs del Barça, d'interpretar-lo en clau de país. Parlo de principis, no de dinàmica.» La idea de Laporta és clara: que Catalunya tingui un estat propi: «Per administrar els recursos que són fruit del nostre treball, i que això farà millorar el país en tots els sentits: educació, sanitat, infraestructures, cultura...» Laporta també reconeix que ha demanat consell sobre aquest salt a la política al seu amic i conseller, i nou president honorífic del Barça, Johan Cruyff. La intenció, segons el president blaugrana, és treballar perquè Catalunya tingui selecció oficial. L'entrenador holandès l'ha animat a tirar endavant, però amb aquelles paraules tan cruyffianes li ha recordat: «Si creus que rebràs moltes hòsties, pensa-t'ho». Laporta, però, està decidit a encapçalar algun partit. Ja sigui Reagrupament o un de propi.

És lícit que Laporta tingui aquestes aspiracions, però també hi ha socis del Barça que pensen que hauria de plegar com a president blaugrana si té la intenció de fer carrera política. L'altre dia sopava amb uns amics i vam tenir aquest debat. Un company recordava que ell és del Barça fins a la medul·la, però que no combrega amb les idees de Laporta. «El meu president no pot dir el que diu [en referència a l'independentisme]», comentava. A l'altre costat de la taula hi havia l'opinió contrària. «El Barça sempre ha representat el catalanisme i això és el que fa Laporta», deia aquest altre amic meu. I què opinen els partits de la possible candidatura de Laporta? Encara que sigui amb la boca petita, reconeixen que els pot restar vots, sobretot a ERC i també a CiU, entre els seus votants més sobiranistes. Però la gran majoria de formacions veuen el president del Barça com el referent d'un discurs populista. Els seus detractors creuen que Laporta està enlluernat per les ànsies de poder i que no té en compte que la política també són les llargues –i feixugues– comissions o plens del Parlament. I si no, que ho preguntin als diputats que la setmana passada van seguir les compareixences sobre la llei de les vegueries que van durar prop de deu hores. Sigui per una cosa o per l'altra, s'ha de reconèixer que Laporta no deixa indiferent ningú. I això, sempre és bo per a un polític.