Aigua de maig

El Barça el necessita com el pa que menja. Sense ell, l'equip continua sent molt competitiu (aquest grup sempre, jugui qui jugui, sigui quin sigui el rival, en qualsevol circumstància, és competitiu), però amb ell al terreny de joc tot és una mica més senzill. Quan està amb confiança i segur del seu estat físic, quan es pot dedicar sense cap altre maldecap a jugar a futbol, a driblar rivals, a fer passades desequilibrants, és, per mi, el segon millor futbolista del món. La temporada passada va ser decisiu des del primer dia fins a l'últim, va fer un esforç sobrehumà per ajudar l'equip en els moments més importants de l'any i ho va pagar amb una lesió llarga i dolorosa. Sense ell, res no hauria estat possible, tothom ho sabia, i per això se'l va forçar al màxim. Si tot va com esperem, el Barça encara haurà de disputar onze partits fins al final del curs (si no va del tot bé seran deu), tots seran de caixa o faixa, els de lliga perquè amb el Madrid fent números de rècord no es podrà badar ni un sol dia i en la Champions perquè un error et deixa sense final, per tant serà necessari que tots els cracks de la plantilla rendeixin al seu màxim nivell.

Per això, ara que s'ha recuperat de la seva enèsima lesió muscular, ha arribat l'hora del gran Iniesta. El Barça necessita la seva clarividència, la seva verticalitat i la seva capacitat de fer millors els companys que l'envolten. Ah, i si li ve de gust provar de xutar a porteria en les semifinals de la lliga de campions per intentar fer un golet, tampoc li retraurem (ja m'enteneu). Aquest any ha patit molt, però estic convençut que ara que el Barça es jugarà les garrofes en cada partit apareixerà la millor versió d'un dels jugadors més sublims del planeta. Amb Iniesta al cent per cent, el Barça és molt millor. Amb Iniesta a la gespa la victòria final és molt més a prop.