El retorn somiat

L'ascens a l'ACB del CAI Saragossa es va fer realitat en la jornada passada després de guanyar el Sant Josep Girona. Aquest ha estat l'objectiu del club des que van perdre la categoria i es van convertir en equip de LEB Or al final del curs passat. Van formar un equip en què l'experiència en la categoria dels seus membres ha jugat un paper primordial i han aconseguit tornar a l'ACB en només una temporada. M'agradaria ressaltar la dificultat que ha tingut per a l'equip aconseguir aquest ascens. El CAI no va disputar la final de la copa del Príncep, això vol dir que al final de la primera volta no estava entre els dos primers. A partir d'aquell moment van posar la directa i es van convertir en el millor equip de la segona volta, amb un rècord de tretze victòries seguides, un fet de gran dificultat en la LEB Or.

Aquest ascens crec que podria canviar una mica la percepció que s'ha tingut del CAI durant molts anys en l'entorn de la LEB Or. Fins fa dues temporades era vist com el club poderós que sempre quedava a les portes de l'ACB. Dos ascensos en les dues últimes temporades que l'equip ha estat en la LEB Or poden canviar aquesta sensació, ja que el club sembla que ha trobat el camí de la glòria.

A més, d'aquesta manera el CAI respon a una necessitat del seu entorn. Un club gran que té al darrere la ciutat de Saragossa, pàgines i hores de la premsa local dedicades en exclusiva a l'equip, un pavelló que és dels millors de l'Estat i una afició fidel i molt exigent. Tots plegats han estat demanant les últimes set o vuit temporades un lloc a l'ACB i un altre cop, gràcies a l'excel·lent campanya de l'equip, tornaran a tenir aquest privilegi.

LA NIT I EL DIA. El Càceres és, darrere el CAI, l'equip que ha brillat més en la segona volta. En la jornada 15 ocupava la tretzena posició de la classificació amb 6 victòries i 9 derrotes. Ara, després de guanyar els últims cinc partits, és sisè i està lluitant, a una jornada del final, per aconseguir el factor pista en la primera eliminatòria del play-off.

Quan les coses no anaven bé, el club va optar per fer canvis. Va arribar Gustavo Aranzana a la banqueta i Cherry, Berzins i Taggart van ocupar el lloc de Holcomb, Fornas, Ermolinski i Guaita. Aquests canvis van donar resultats positius fins al punt d'aconseguir un excel·lent balanç de 19 victòries i 14 derrotes, 13-5 en els últims 18 partits. La bona ratxa que acumulen i el bon moment de forma que demostren els pot servir per donar la sorpresa en el play-off. No seria el primer cas. Només cal mirar la temporada passada quan Los Barrios va arribar al play-off en molt bon moment de forma i va eliminar el Breogán en els quarts de final.