DIARI DE REDACCIÓ. ] / LLUÍS SIMON
18
Pellegrini
De la situació d'aquest entrenador se'n podria parlar abastament. Com més partits guanya i més rècords bat, més s'apropa a la seva destitució. Si es posa líder de la lliga, l'endemà se'n va al carrer segur.
19
Danys i perjudicis
Sospiten que el banquer insaciable de la fórmula 1 Emilio Botín va pagar un dineral a Baltasar Garzón perquè aquest no acceptés una querella contra la seva persona. Ja sabem (ehem) que Botín sempre ha estat un empresari modèlic. Com a coneixedor de la trajectòria i els mètodes del nostre estimat jutge anihilador no seria estrany que ell mateix hagués induït una colla de falangistes tronats a demandar-lo per prevaricació per desviar l'ull públic de la qüestió que realment hauria de comptar: els negocis foscos d'un jutge amb un banquer.
20
De rivalitats
A Glasgow hi ha dos clubs de futbol: el Rangers i el Celtic. Allà tothom sap què representa cadascun i no s'hi valen mitges tintes. A Barcelona, per si algú no ho sabia, també hi ha dos clubs. Simbolitzen dues coses diferents i sabem quines són. Són antagònics, enemics esportius i esportivament i dialècticament irreconciliables. I així ha de ser sempre que la sang no arribi al riu. Tot i que a Glasgow, segons el nostre supporter de referència, Toni Padilla, sempre hi arriba...
20
Conte del comte
A Barcelona hi havia un torneig de tennis que era referent en l'àmbit estatal i internacional. Un dia el president de la federació catalana, Josep Ferrer i Peris, es va interessar per un hipotètic reconeixement internacional de la seva entitat. L'endemà, des de Madrid, ja havien muntat a la capital un torneig amb el triple de pressupost que el que es feia a Catalunya. Perquè n'aprengui, van pensar des del regne. I conte contat, ja està acabat.
21
La humanitat, de dol
Després de tot el que he sentit aquestes últimes hores sobre Samaranch un pensament em ve al cap. Compte que, com a fill de Déu, no ressusciti el tercer dia.
23
Sant Jordi
La princesa és la sobirania. Els que la volem recuperar som el cavaller de nobles idees. I els que ens l'han pres? Són molts, grans masses. En l'enterrament del marquès, el de Samaranch no el de Carabàs, hi eren gairebé tots.
24
Sospitós habitual
A la redacció encara em retreuen, cada dia, la meva calculada absència en la no anunciada mort de Samaranch. Mentre el fiscal no em demani una coartada... Ah i de la resurrecció, de moment, no en tenim notícies.
25
José Tomás
Daniella és mexicana. Li comento que un famós torero espanyol ha estat enfilat com una oliva (expressió encunyada pel company Toni Romero) al seu país. «I el toro no va sortir a hombros?» És la seva resposta.
26
Tribunal Constitucional
«Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol.» Ep, no ho dic pas jo. Precisament avui, ja és casualitat, he escoltat la versió que va gravar Marc Parrot del llegendari tema de Quico Pi de la Serra.
27
Figo només n'hi ha un
Sergi Pàmies va advertir l'altre dia a La Vanguardia de l'excés i l'embafada de propaganda que ha precedit el duel d'avui al Camp Nou contra l'Inter de Milà. Partint de la base que l'entorn culer és incontrolable en situacions com aquesta, hauríem de centrar-nos més en les nostres pròpies virtuts que no pas en l'animadversió al rival, encara que sapiguem que Figo (uf!) treballa al costat de Mourinho.
