Quantes finals

Serà un partit decisiu per al desenllaç de la lliga. El rival és un dels millors de la competició, l'estadi estarà ple a rebentar i l'afició ho donarà tot per ajudar el seu equip a sumar tres punts que l'acostarien molt a la lliga de campions de la temporada que ve. Són uns quants elements de pes que poden servir per entendre el neguit que regna en alguns sectors del barcelonisme ara que només falten vint-i-quatre hores per al Sevilla-Barça. L'empresa, una vegada més, és molt complicada. Dificultats n'hi haurà per donar i per vendre. Guanyar és sentenciar (gairebé) la lliga, empatar o perdre és perdre (gairebé) la lliga. Ara bé, una vegada exposada la magnitud del repte, crec que hi ha molts més arguments futbolístics per anticipar una victòria del Barça que no pas per preveure un resultat negatiu. El principal, els jugadors: Valdés, Alves, Piqué, Puyol, Xavi, Pedro, Bojan i sobretot Messi juguen al Barça. Messi sap que només li falten tres gols per igualar el millor Ronaldo de la història (el del Barça); Messi ha vist les últimes portades dels diaris de Madrid, Cristiano amunt, Cristiano avall, i ja sabem que quan algú es vol comparar amb Messi queda retratat (Xavi dixit); Messi té entre cella i cella Palop des del dia de l'eliminatòria que el Barça va perdre de la copa del Rei, Messi té moltes ganes de jugar contra el Sevilla. Moltes. I si Messi està fresc i motivat, és molt difícil que el Barça no guanyi un partit. Té un punt d'injust que un equip com el Barça s'hagi de jugar bona part de la feina de tota una temporada en un sol partit, però la trajectòria del Madrid està sent impecable (Cristiano està fent un final de curs estratosfèric) i si som una mica justos només ens podem treure el barret amb la capacitat de resistència dels de Pellegrini. Dit això, aquest Barça ha jugat tres mil partits decisius en dos anys i ha aconseguit el resultat necessari en tots menys en dos. Ergo...