Presumir de bàsquet

Pesic va trencar el malefici i va fer el triplet, però aquell equip entregat a Bodiroga, Fucka i Jasikevicius no tenia els atributs col·lectius ni la capacitat d'atropellar els rivals del Barça de Creus i Xavi Pascual. Un col·lectiu que ha portat al límit el compromís dels jugadors i la falta de dependència de cap dels seus elements (fins i tot de Navarro). El concepte d'equip és la divisa màxima de les seccions. I la de bàsquet –que, de moment, no té un planter tan productiu com la de futbol– ha sabut inculcar als nouvinguts que tot està supeditat a l'equip. Aconseguir que onze jugadors siguin importantíssims per a l'equip sense necessitat que juguin tots molts minuts en cada partit és gairebé la quadratura del cercle. Encara queda l'ACB per igualar el triplet del 2003, però, encara que no s'assolís, el Barça ja ha arrasat a Europa oferint un bàsquet propi d'una hipotètica franquícia de l'NBA a Catalunya. Els seus números espanten, amb 61 victòries i només 5 derrotes (20-2 en l'Eurolliga, 30-3 en l'ACB, 3-0 en la copa, 8-0 en pretemporada), però el que ha fet tornar l'afició al Palau per presumir d'equip és el seu bàsquet total. I aquest era l'altre gran objectiu de Joan Creus.