A les portes del frenopàtic

Diumenge 16 de maig, 9 del vespre. Possibilitat A: Florentino Pérez truca a Eduardo Inda (o a Pedro J. Ramírez, que pel cas és el mateix) i li comunica el titular que li agradaria veure en la portada del Marca de dilluns: «Estás despedido, Manolo [referint-se a Pellegrini]» Possibilitat B: la mateixa trucada, però en sentit invers: «Oye Florentino, mañana echamos ya a Pellegrini.» Totes dues són versemblants, perquè així funcionen les coses a Madrid i al Madrid des que aquest diari va lligar-ho tot ben lligat perquè el constructor Pérez tornés a ser el president blanc. I són versemblants perquè ha arribat un punt que no se sap si el destí del Madrid es decideix al despatx d'ACS o al d'Unidad Editorial. Qualsevol amb dos dits de seny sap que això no pot anar bé de cap manera, que un club i un president no es poden entregar a un grup de comunicació ni permetre que els devori. Però a mi ja em va bé. Que duri.

Continuem revisant la portada: «El Barcelona, justo campeón de liga», amb lletra més petita però visible. Com? Aquest diari, que no es va inventar el villarato, però que en va adaptar el concepte, s'ha passat tota la temporada predicant que el líder i el justo campeón havia de ser el Madrid en una plana injustificable titulada La otra liga que signava José Vicente Hernáez, un periodista que s'ha fumat el prestigi professional a la mateixa velocitat que cauen els canutos als after-hours. Com un triler de la Rambla, ha intentat fer-nos creure que els errors arbitrals eren l'origen de no sé quantes victòries del Barça. Que Guardiola explotés –al seu estil, això sí– en la celebració del títol de lliga reivindicant un tracte just cap a l'equip i un reconeixement al seu futbol és que els devia tenir molt botits.

La otra liga respon a una lògica que va implantar El Mundo: repeteix mil cops una falsedat que al final la convertiràs en certitud. Aquest grup de comunicació presumeix d'independència i fa bandera del periodisme d'investigació quan la seva divisa és la intolerància i el que practica és el periodisme de filtració. Sempre al servei d'uns colors, el rojigualdo (que ha aconseguit usurpar sectàriament) i, futbolísticament, el blanc. Però amb això del justo campeón s'han superat. Són habituals en les facultats de periodisme els treballs d'anàlisi de la disparitat de tractaments d'un mateix fet, però aquesta edició de dilluns del Marca és directament de psiquiatre. I, què coi, també de facultat de periodisme, a veure si d'una vegada comencem a treure la careta a qui ens està fotent enlaire el prestigi i la dignitat d'aquesta professió.