Una afició afortunada

Està molt de moda criticar les eleccions a la presidència del Barça. Cada vegada em trobo més gent que associa els processos electorals a Can Barça amb la desestabilització i el caos, i no ho entenc. És cert que, com en totes les conteses electorals, quan s'ha d'elegir un nou president del Barça la tensió ambiental puja, és veritat que alguns candidats, i últimament fins i tot el president del club, utilitzen la violència verbal per atacar els rivals, però la majoria de minuts que utilitzem per parlar de les eleccions serveixen per posar sobre la taula propostes per millorar el club, idees que facin del Barça una entitat encara més sòlida i noms de jugadors que millorin la plantilla per guanyar molts més títols.

Les eleccions a la presidència del Barça són una benedicció, són un privilegi que molts aficionats al futbol voldrien tenir. O potser hi ha algun barcelonista que preferiria que el Barça fos d'un xeic àrab amb capricis futbolístics? Algun culer se sentiria a gust si el seu club pertanyés a una sola persona, a un empresari rus, per exemple, que ara hi és i demà vés a saber?

El Barça és un club únic al món per molts motius, i un dels importants és que és propietat de desenes de milers de persones amb dret a vot. Espero que els socis del Barça hagin d'elegir el seu president cada cert temps durant tota la vida, per sempre més, i si això suposa alguna vegada una mica de crispació, què hi farem. Un procés electoral no hauria de ser mai una font de problemes, al contrari, hauria de ser un espai ideal per debatre amb esperit constructiu quin Barça vol la gent en els propers anys.

Sempre hi haurà gent que farà servir l'excusa de les eleccions per apunyalar tot bitxo vivent, però jo prefereixo quedar-me amb tots els aspectes positius (que són la gran majoria) del procés.