CRÈDIT O DÈBIT
DANI COLMENA
La casa, pels fonaments
Una directiva capaç de guanyar dues Champions i quatre lligues en set anys i de rellançar l'economia del club convertint-lo en un dels que més diners ingressa, esgota els últims dies de mandat amb poques assignatures pendents. Però si n'hi ha una que ha quedat enlaire, és la que fa referència a les instal·lacions del club. La junta ha invertit en jugadors de primer nivell i en recursos per fer arribar el Barça a tot el món –l'acord amb l'Unicef, la fundació...–, però ha dedicat pocs esforços a posar en ordre casa seva. Amb un deute que els més optimistes xifren en 250 milions, i d'altres, en més del doble, ara tampoc semblaria un moment òptim per a grans projectes, però les necessitats del Barça són urgents. El Camp Nou no està a l'altura de l'equip ni d'altres clubs que en un altre moment sí que van afrontar el repte de construir estadis. Laporta es va encomanar a Foster, l'arquitecte mediàtic, però amb el temps aquella idea s'ha revelat inviable. El Palau Blaugrana és un pavelló obsolet, impropi d'un club poliesportiu tan potent, que no genera ingressos –no té espai per a ofertes d'oci i restauració, ni per a llotges, ni per acollir esdeveniments culturals– i que està amenaçat per la normativa de l'Eurolliga, que exigirà que els pavellons tinguin una capacitat superior a les 10.000 localitats. El Miniestadi és un camp incòmode, infrautilitzat, que el temps ha envellit amb cruesa, i la ciutat esportiva, construïda a batzegades i sense gaire convicció a Sant Joan Despí, no compleix els requisits mínims d'un bon complex esportiu. S'hi afegeix una lentitud desesperant a l'hora d'acabar la nova Masia, i el fet que les seccions no professionals peregrinen per camps i pavellons de tota la ciutat. La directiva sortint ha intentat esmenar aquestes mancances, però els gestos han estat tímids. Potser perquè els dirigents es preocupen més dels resultats immediats, els que van jutjant la seva gestió sobre la marxa, que de decisions a llarg termini. O potser per una qüestió de perfil; mentre Núñez, empresari immobiliari, sempre va tenir bon olfacte per vendre i comprar patrimoni, la generació del Powerpoint se sent més còmoda en àrees de negoci més etèries, com el màrqueting i les finances.
Ara que és moment de contrastar idees, seria bo que, en lloc de barallar-se per qui s'apropia els títols, els candidats expliquessin al detall, i no amb discursos genèrics, quines idees tenen per fer un Barça més sòlid des del punt de vista patrimonial. Deixar clar quin Camp Nou volen, quant volen gastar-se, quan estarà llest, qui el dissenyarà i com el finançaran; explicar quin tipus de Palau ajudaria a fer les seccions més autosuficients; dir què pensen fer amb la ciutat esportiva i on jugarà el Barça Atlètic si puja a segona divisió. Ja que els assumptes esportius recauen en una figura de consens com Guardiola, i que la maquinària econòmica del club funciona gairebé per inèrcia, estaria bé que els candidats dediquessin alguns minuts a respondre aquestes preguntes.