8. La mirada de l'altre

Lluís Bassat té una mirada que t'entra pels ulls i cau a plom fins als turmells. És directe i ho té tot estudiat. És publicitari, ven productes i sap comunicar. Explica i s'expressa, i et convencerà o no, però té la rara habilitat de fer transparents les virtuts i els defectes.

Bassat parla molt però ho fa poc. Per això quan explica el seu desacord amb Joan Laporta d'ara fa dos anys, puntualitza simplement que «va ser un mal dia del president». De fet, expressa amb calma: «Hi ha molta gent a qui el poder li puja al cap. Segur que un psiquiatre ho sabria analitzar millor que jo.»

Lluís Bassat no va fer oposició després de perdre les eleccions del 2003. «He fet barcelonisme des de la cadira del Camp Nou. Res més, i m'he alegrat dels èxits de Pep Guardiola. M'han acusat de no entendre'n, de futbol, i que aquest va ser un dels motius pels quals vaig perdre les eleccions; i potser sí que no hi entenc, de futbol, però sí de persones, i per això Guardiola era el nostre home. El Murtra va ser molt important per convèncer en Pep perquè el 2003 vingués a la nostra candidatura, però qui va agafar un vol a Roma, va dinar amb ell i la seva companya Cristina sis hores [de 12 a 18 h] en un restaurant italià [és clar] i a prop de la Fontana di Trevi vaig ser jo.» Bassat ho recorda amb orgull: «Com que en Pep no tenia el títol d'entrenador el vaig proposar de director esportiu i vam pensar en Ronald Koeman de primer entrenador, si haguéssim guanyem les eleccions, pagant un milió d'euros a l'Ajax en concepte de traspàs, i en Juanma Lillo de segon. Diu Guardiola que Lillo és un extraordinari coneixedor del futbol estatal i dels planters europeus, al marge de tenir una gran intel·ligència futbolística. Potser sí que no sé qui va marcar el gol de la final de no sé on de l'any no sé quin, però jo sé coordinar grups i persones, i això és més important que guanyar un Trivial Pursuit del Barça.»

Bassat s'explica i continua amb la mirada clavada, dinamitant-me la còrnia amb la seva profunditat. Parla amb la primera persona per bandera mesclant teoria i pràctica. «La nit que vam perdre les eleccions vaig arribar a casa i la meva dona em va preguntar: ‘Com et trobes?' I li vaig dir: ‘No estic bé, però em sento alliberat, perquè ara ja sé que mai més m'hi tornaré a presentar.'»

Continua movent els braços com si hagués dirigit la seva pròpia orquestra tota la vida barrejant somriure i seriositat, alçant la veu i abaixant-la: «Aquell 2003 no ho vaig fer prou bé. Vaig acceptar Salvador Alemany, que és amic meu, com a president de la fundació, independent del Barça, i va ser un greu error. Va ser una imposició de Carles Tusquets i d'Evarist Murtra, i la gent no ho va entendre. Sentia que tothom comentava que «la Caixa» volia assolir el control del Barça, i «la Caixa» no hi tenia res a veure. Després vaig cometre una equivocació estratègica [aquí la cara de qui va ser candidat els anys 2000 i 2003 s'endureix i se li contrau]: vaig plantejar les eleccions contra Joan Gaspart en clau de canvi, de la fi del nuñisme. S'havia acabat. Entrava una nova gent. Però els nuñistes no ho volien. En canvi, en les eleccions contra Joan Laporta vaig projectar un canvi important, gairebé total, però el soci volia un canvi encara més radical.» Quan parlem de futbolistes, Bassat menciona la mentida de la contractació de David Beckham, que va capgirar les enquestes. «Em va trucar un amic periodista i em va dir que per la moguda de Beckham perdíem les eleccions i em va preguntar: ‘Per què no dius que portes Thierry Henry i demà t'ho posem en portada?' Li vaig respondre: ‘No el porto i no estic disposat a mentir. M'estimo més perdre les eleccions que la dignitat.' I, tot i la derrota, ho tornaria a fer.» Anirà a votar, però no dóna pistes de qui votarà i tornarà quan comenci la lliga al Camp Nou amb el seu fill. Continua amb la mirada salvatge i m'acomiada amb una encaixada de mans ferma, dura, creguda. Passo enmig de despatxos minimalistes, cadires vermelles i molt d'espai. Surto al carrer i em poso les ulleres de sol, no sigui que la retina i l'iris m'explotin. I això que aquesta tarda a Barcelona no fa sol.