Història de Maggie i Frankie

Em perdonaran que recaigui en el món de la boxa, però espero que entenguin que és un pretext per escriure sobre la grandesa de Clint Eastwood sota la influència de la visió recent de Gran Torino i quan ja tinc el desig de veure la pel·lícula que, relacionant l'esport i la política, actualment roda l'adaptació d'El factor humà, el llibre de John Carlin sobre «Nelson Mandela i el partit de rugbi que va construir una nació». Eastwood s'ha convertit en un dels grans humanistes del cinema contemporani capaç de plantejar qüestions morals que tenen la mesura de la seva importància en el fet que no permeten respostes o solucions fàcils i així, doncs, conviden a ser pensades de manera interminable. Se'm podria dir que no cal un espai de les pàgines d'un diari esportiu per parlar de l'humanista Clint Eastwood, però no és l'esport un continent de metàfores sobre els desigs i les frustracions humanes? I no n'és un exemple l'emotiva Història de Maggie i Frankie? Un títol que, a propòsit de Million dollar baby, se m'ha acudit pensant que podria ser el d'una balada trista que explica l'experiència dissortada d'uns personatges de llegenda. La boxejadora Maggie Fitzgerald i l'entrenador Frankie Dunn van estar a punt de complir un somni, però un accident fatal va abocar-los a un malson viscut en un hospital, on ella està immobilitzada i ell li fa companyia fins que decideix alliberar-la d'una existència que no és vida.

Maggie Fitzgerald va ser una noia que, volent superar les limitacions del seu medi social, volia construir-se un futur com a boxejadora. Necessitava algú que cregués en el seu somni i, entrenant-se en un gimnàs, va trobar Frankie Dunn. Li va costar, perquè aquest havia deixat de creure en els somnis. Era un home ferit i solitari amb el pes d'una culpa que no s'explica, però que se sent vivament. Alguna cosa va passar amb la seva filla. Alguna cosa va passar amb un boxejador que s'entrenava i que no va saber protegir-se. Però l'entusiasme i la convicció de Maggie van aconseguir il·lusionar Frankie. Van treballar de valent mentre creaven una relació d'amor paternofilial que substituïa les respectives mancances familiars. Però la bestialitat d'una boxejadora (per què, això sí, ha de provenir dels expaïsos comunistes de l'est d'Europa?) i un tamboret mal posat van posar fi a un somni que semblava a l'abast. Després que Frankie cedeixi dolorosament a la petició de Maggie lliurant-la del seu sofriment, el personatge desapareix com un fantasma pel fons obscur d'un passadís d'hospital. Per sempre.