TRIBUNA DESCOBERTA

JAUME PERAL

Multiorgasme

No tinc cap intenció de parlar dels títols que el Barça té a tocar. Tot i que ja fa dies que s'ha jugat el Madrid-Barça, no puc deixar de pensar en aquest partit i en l'increïble 2 a 6 aconseguit al Santiago Bernabéu. Els moments de felicitat són efímers, són curts i s'han de viure amb plenitud, intensitat i emoció. Una de les millors explicacions del que es va veure a Madrid va arribar de la boca del gran Luis Enrique, que va definir el partit i el resultat com un orgasme futbolístic. Jo crec que va ser més que això, va ser un multiorgasme.

I ho va ser per diverses raons: perquè es va imposar el futbol creatiu, ambiciós i arriscat per damunt de l'especulatiu i resultadista. Perquè de res han servit les campanyes agressives i feridores dels mitjans de comunicació de Madrid i de les televisions que emeten des de la capital de l'Estat. Perquè ja es veien campions de lliga abans de jugar el partit, sobretot, quan es van avançar amb el primer gol de Higuaín. Perquè tenen un president poc presentable, aquell a qui coneixen com a vidente Boluda, sí, el del chorreo. Se'n recorden? Perquè el chorreo se l'han emportat els creadors de l'eslògan. Perquè després de Boluda vindrà Florentino i a cop de talonari començarà a fitxar grans estrelles i hi haurà individualitats, però no equip. Perquè amb humilitat i sense cridòries s'aconsegueixen grans coses.

Som uns afortunats perquè difícilment es tornarà a veure en la història dels Madrid-Barça un partit com el de dissabte passat. Som encara més afortunats perquè hauran de passar molts anys per tornar a veure un Barça jugant al nivell de l'actual. Per tant disfrutem-ho al màxim.

Perquè a un li cau la baba veient com el Barça és l'enveja de tot el món i del Madrid ni en parlen. Perquè tothom parla del compromís dels jugadors del Barça amb el seu club, un compromís que en la majoria de jugadors blancs és del tot inexistent. Perquè la majoria de cracks que juguen al primer equip han sortit i s'han fet al planter barcelonista. On és el planter i la feina amb les categories inferiors del Madrid?

Perquè el Barça té un entrenador que ha aconseguit una feina gairebé impossible com és portar amb fermesa, però amb mà esquerra, un vestidor ple de jugadors compromesos, però que no deixen de ser estrelles milionàries, cadascuna amb el seu ego particular. Algú s'atreviria a definir la situació que es viu al vestidor del Madrid? Com a mínim es podria dir que viuen en una permanent guerra interna. Però això ja sortirà, temps al temps.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.