El Barça i el cinema

Com que no he concebut aquesta sèrie d'articles amb l'obligació de referir-me només a les bones pel·lícules relacionades amb el món de l'esport i com que, de fet, jo, com tants d'altres, també tenia ganes d'escriure sobre l'emoció estètica que aporta la visió del joc del Barça actual, se m'ha acudit utilitzar Centenari, d'Antoni Ribas, com a pretext. La veritat és que és un pretext molt pobre i fins podria semblar una manera de menystenir l'art futbolístic (o, simplement, l'art) que arriba a desplegar l'equip que entrena Pep Guardiola. La creativitat d'aquest Barça no mereix posar-la en relació amb aquesta ínfima (consti que no dic infame per respecte als morts) pel·lícula d'Antoni Ribas que, amb una voluntat polèmica que no va tenir cap ressonància, especula amb una ficció suposadament basada sobre un cas de corrupció en la directiva del Barça. El centenari del club va ser l'any 1999, però la pel·lícula no va sortir fins al 2005 perquè va costar acabar-la arran dels problemes de finançament, fets visibles en la cutreria de les imatges. El protagonista és un jugador del planter (una mena de Guardiola?) apartat de l'equip per la corrupció que decidirà investigar amb la finalitat de denunciar-la.

No paga la pena la pel·lícula d'Antoni Ribas, però n'hi ha d'altres de relacionades amb el Barça a banda de Los ases buscan la paz, una mena de film anticomunista a propòsit de la vida de Kubala rodat l'any 1955, en plena guerra freda? Com és que una realitat tan poderosa com la del Barça no ha generat un cert imaginari cinematogràfic? De sobte, però, he recordat Un momento dado, el documental de Ramon Gieling que fa recordar a diverses persones (entre les quals Joan Patsy, Sergi Pàmies, Joan Laporta, Ferran Torrent, Santiago Dexeus i fins i tot Emilio Butragueño) els moments especials viscuts gràcies a la figura de Johan Cruyff com a futbolista i entrenador del Barça. Un momento dado es remunta cap a l'any 1974 quan, a les acaballes del franquisme, l'arribada de Cruyff a l'equip va contribuir a refer l'autoestima dels catalans. En fi, ara que també estem en crisi, sembla que la il·lusió dels catalans (a banda del fet que puguin compartir-la altres barcelonistes que no ho són) es concentra en les aspiracions del Barça. El cas és que, amb el que hem viscut aquesta temporada i consti que he hagut d'entregar aquest article abans de la final de la copa, d'aquí a un temps bé podria fer-se un documental sobre els moments especials que ens ha regalat Pep Guardiola, fent-s'hi present també la seva etapa com a jugador, que va ser-ho i boníssim.