La copa de València

De les moltes coses que he llegit i escoltat aquests dies sobre la final de València, deixant els xiulets al marge –al final semblarà que no es va jugar a futbol–, em quedo amb un article a El Correo del País Basc. Diu aquest article, entre altres coses, que en el Barça victoriós hi ha un reflex positiu que pot animar l'Athletic que és la importància que sempre tindrà en la progressió d'un equip el compromís dels jugadors i la identificació amb el club. Diu també l'article que el Barça ha assolit l'excel·lència construint-se des de les seves arrels. Un fet aquest que hauria de ser un estímul per a l'Athletic, que segueix una política semblant.

Efectivament, dimecres en el moment d'analitzar i comparar socialment i esportivament els dos clubs, potser per inèrcia molts no reconeixien en el Barça els mateixos valors d'apostar pel futbol base com per tradició i fidelitat estatuària fan els de San Mamés. Entre els jugadors que el Barça va fer sortir a la gespa, que eren asseguts a la banqueta o a la graderia hi havia tants o més futbolistes sorgits dels equips inferiors com a l'Athletic.

I és que el Barça és, ara com ara, un dels pocs clubs de l'elit mundial que pot jugar amb un 50% de producció pròpia. Cosa que per exemple no pot dir l'Athletic. Els bilbaïns són un club comprador. El mèrit és que només consumeixen en el mercat basc, que per cert està bastant esgotat. Una mostra d'això és que un dels grans fitxatges de l'Athletic en el mercat d'hivern va ser Toquero, un davanter de l'Eibar. I si ha d'anar a comprar en el mercat d'hivern a un club de segona vol dir que no es fan bones collites, i això ja fa un bon temps que passa. La Real Sociedad, l'altre gran del País Basc, no va tenir la paciència de l'Athletic i va trencar la norma de fitxar jugadors nascuts fora del País Basc. Això sí, sense passar-se. La veritat és que no els ha sortit gaire bé la cosa. D'acord que van arribar a ser equip de Champions, però l'any que ve continuaran a segona divisió. El cas és que al Barça li ha arribat aquesta època daurada amb una destacadíssima presència, fins i tot al capdavant de la banqueta, de professionals fets a casa.

Estic segur que això és una de les coses que aixeca més enveges entre els rivals com per exemple el Madrid. Dijous, quan preguntaven a Florentino Pérez sobre el Barça, no es va poder estar d'elogiar-lo per afegir a continuació que no l'espantava sinó que el motivava. Imagino que el motivarà a fitxar i gastar encara més del que tenia previst. Però per molt que fitxi i que es gasti sempre s'acabarà preguntat on són els Valdés, Puyol, Piqué, Xavi, Iniesta, Busquets, Messi i Bojan del Madrid. I el que més ràbia fa és que això no es pot comprar amb diners. Això només demana temps, paciència i una feina ben feta en les categories inferiors. Potser ara molts clubs, per la crisi que tenim al damunt, haurien de pensar que potser el futur depèn un altre cop d'això. Planificar millor a llarg termini i gastar menys, o quasi res. Tot el contrari del que farà Florentino.