L'etern problema de les entrades

València va viure dimecres passat un dia de festa. Dues aficions agermanades, abans i després del partit, van donar un exemple de civisme. Els carrers de la capital del Túria van ser una marea de gent del Barça i de l'Athletic, sobretot de l'Athletic. La vela que van muntar als voltants de Mestalla era impressionant i veure tantes i tantes persones en aquell descampat deixava sense esma més d'un. Els barcelonistes s'hi passejaven tranquil·lament i quedaven bocabadats en veure tota aquella gentada. L'afició del Barça no es quedava curta, però la de l'Athletic la doblava, sobretot perquè molts bascos van viatjar sense entrada. Per ells, la copa era una festa. Fins i tot, van encunyar una moneda commemorativa del partit que servia per comprar menjar o beguda a la seva zona, que van batejar com a Athletic Hiria (‘Ciutat Athletic'). Els seguidors blaugrana que vam tenir la sort d'anar a València no vam tenir cap problema per entrar en aquesta ciutat. De tant en tant, ens aturava un seguidor basc per parlar de política, de futbol o del seu orgull com a poble. «En nombre d'aficionats i en mobilització us hem guanyat», ens deien amb un somriure d'orella a orella. I tenien raó, però també s'ha d'entendre que feia vint-i-cinc anys que no guanyaven el títol. Atesa aquesta victòria moral, els contestava: «A la gespa són onze contra onze i a les grades les forces també estaran equilibrades.» Doncs em vaig equivocar. Dos terços del camp eren de l'Athletic. Els seguidors de cada equip s'havien de situar als gols i la part central estava destinada als compromisos de la federació espanyola. A l'hora de la veritat, a la zona de la federació gairebé tota la gent era de l'Athletic. Coses com aquestes no es poden tolerar. El Barça va haver de fer un sorteig per repartir les entrades de la copa, perquè hi havia més demanda que oferta, i no tothom va poder anar a Mestalla. Era necessari que la federació es quedés tantes entrades, si al final la gran majoria van anar a parar la banda basca? Abans de la final, ja es va posar el crit al cel per les poques entrades de què podia disposar cada club –18.000– i pels compromisos (?) de la federació, i dimecres passat es va comprovar que tenien raó els que s'havien emprenyat.

El repartiment d'entrades és un tema que s'ha de solucionar tant si es tracta d'una final de la federació espanyola com d'una de la UEFA. En la Champions de París ja hi va haver molt d'enrenou i ara, per a la de Roma, també s'ha hagut de rectificar quan es va anunciar que els bitllets serien nominals i intransferibles. Sembla que ningú n'aprengui.